La llei és la llei i els drets són els drets. I els monstres que creen tant una com l'altre són tot un invetari. Ara però, surt als diraris això de les perruqueries. Si posen la ràdio per tal que els clients passin una estona una mica més agradable han de pagar a la Societat. A la Societat d'Autors. La llei els empara i, amb la llei a la mà, poden reclamar totes les peruqueris del país. Recordo que fa un temps hi havia hagut problemes semblants en diverses festes de casament. Els drets. Però si això de les perruqueries és notícia vol dir que alguna cosa no funciona. Aplicar la llei i exigir els drets legalment conwstituïts no hauria de ser notícia. Perquè, doncs, s'ha transformat en notícia, com fa un temps allò de les festes de casament?

Senzillament perquè alguna cosa no va. En això dels drets d'autor alguna cosa no acaba de coincidir amb allò que seria lògic. Ja no és la llei, és el sentit comú el que genera la notícia? Amb la llei a la mà, no arribarà el dia en què si, sense ni adonar-nos-en, algun inspector ens agafi xiulant alguna melodia, mentre fem temps en una estació o en una fleca, que té uns drets d'autor registrats, no ens denunciarà per ho haver pagat el cànon corresponent? I si algú té la gosadira de registrar els drets dels badalls, haurem de declarar la quantitat de badalls que hàgim fet en l'últim mes?

Si aquesta estupidesa es transforma en notícia és perquè hi ha una cosa--inconcreta, això sí--que s'anomena sentit comú. Una llei inflexible pot esdevenir una amenaça real per a tota la població. Sempre es pot fer de més i de menys. No és el mateix que una cançó s'utilitzi per un anunci publicitari que per un casament particular. Sí. On és la frontera? On es viola allò tan inconcret del sentit comú?

Mentrestant i no es resolgui el problema, les perruqueries podrien tenir el plantilla un músic o un pallasso per distreure la clientel·la. L'increment de la despesa aniria a càrrec dels clients, com no pot ser d'altra manera, i els de la Societat d'Autors els podrien continuar denunciant perquè el contractat, en una de les seves actuacions, haurà fet un gest evident amb els dits de la mà dreta. Apuntava amb l'índex cap amunt. Gest que, no en tinc cap dubte, ja fa anys que algú deu tenir patentat i del qual té el dret de cobrar-ne això, els drets.

I espero que els del Jueves em permetin incloure aquesta imatge sense reclamar els drets que, evidentment, també tenen.