Una catàstrofe natural sempre és notícia. La natura té les seves pròpies regles i de tant en tant recorda als humans que els desemparats som nosaltres. Els terratrèmols, les inundacions o els huracans sempre són un gran espectacle que, sobretot si han tingut efectes devastadors, mereixen la primera plana dels diaris. Són la cara més violenta de la natura. Ara estem vivint una onada de fred que ha omplert de neu i gel els telenotícies. La pràctica totalitat d'aquesta Europa en construcció està sota zero i les alertes s'han disparat a tot arreu. Sempre val molt més prevenir. Preparar-se per l'inevitable és una bona manera de fer. El més curiós d'aquesta situació és que, de fet, no està passant res que no sigui perfectament normal. En els alarmistes reportatges que moltes televisions estan fent aquests dies, sigui a Olot o a Terol, els propis veïns acaben posant els peus a terra i constaten que aquesta famosa onada de fred acompanyada per vents humits carregats de neu són la cosa més normal del món en aquesta època. També hi havia qui apuntava que, de fet, aquests últims anys neva menys que abans. O sigui, que no es tracta de cap acte violent de la natura. Es tracta de la plàcida presència de la neu caient a poc a poc i transformant el paisatge en un agradable silenci hivernal. D'on surten, doncs, les alarmes? El clima continua fent, poc o molt, el que sempre ha fet. L'alarma no són la neu i el gel. L'alarma és la necessitat col·lectiva que tenim per traslladar-nos, que carreteres i autopistes simulin que el gel no existeix, que la nostra societat ens ha imposat treballar a trenta quilòmetres de casa, que anem a comprar al súper que tenim a cinc productes que vénen de dos mil, que ens hàgim cregut que París o Berlín són aquí a la cantonada i que estiguem convençuts que no hi ha dret que el clima ens alteri la vida d'aquesta manera.

Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.