Sempre he estat excessivament vergonyós per cantar. Suposo que és per això que no acostumo a cantar nadales de cap mena. M'agrada més escoltar-les, gaudir-les i, si és el cas, criticar-les.
Hi ha nadales de moltes menes. Carregades d'espiritualitat, plenes de sucre i de mel, omplertes de ximbomba excessiva o farcides d'una calidesa desconcertant en uns dies tan freds com els que acompanyen cada any el meu aniversari. Nadal. En Pau Riba, en un espectacle nadalenc dels seus (és curiós que l'individu més irreverent de la fauna musical catalana sigui el que s'ha especialitzat de manera més evident amb nadals i nadales) ha fet més d'una vegada alguna dissecció genial sobre les lletres que acompanyen les músiques de les nadales més conegudes. Sense ànims de suplantar-lo, vull afegir la que acompanya aquest text. Ben coneguda i ben tradicional, cantada per un català d'adopció anomenat Manolo Escobar que--poca gent ho havia sospitat--un dia va abraçar la causa marxista i ha persistit fins ara.
Al meu entendre, aquesta nadala va més enllà dels tòpics i salta la tanca de qualsevol actitud ensucrada, tova, religiosa i flonja que haurien de tenir aquesta mena de cançons. Si això no és transgredir, que baixi Satanàs i ho vegi. O, sinó, com es poden entendre uns versos tan alegres, laics i objectius com els que proclama?
"La Nochebuena se viene, la Nochebuena se va. Y nosotros nos iremos y no volveremos más. Resuenen con alegría los cánticos de mi tierra..." Fenomenal. Que una fatalitat que durant segles ha commocionat l'espècie humana i ha generat una multitud de reflexions de tota mena es resolgui d'una manera tan festiva obre una nova manera d'entendre les festes de Nadal. Sí, el Nen és de la Verge Maria i d'en Colom, però tots plegats anirem passant els anys, passarem nadals i caps d'anys i--malgrat allò de la resurrecció de la carn que pràcticament ningú es creu--no tornarem mai més. Sí. Acceptar la realitat és un motiu d'alegria. El "tururú" de fons ens ho fa més digerible. Suposo que per això li han posat.
Doncs això: fenomenal i bon Nadal.
Des de fa uns anys, cada any gravem una Nadala que enviem a amics i coneguts per aquestes dates per felicitar el Nadal. Aquest any hem fet una adaptació a Nadala de la cançó d'Abba "the winner takes it all" que van fer a l'escola de música de la meva filla. Per primer cop l'hem penjada al Youtube. És una cançó d'esperança. Queda lluny del mític Escobar, però aquí la teniu.
http://www.youtube.com/watch?v=lUbZWh9VsU0
Bob Nadal a tothom
No hi hadales més interessants que aquesta per celebrar el Nadal?
Hola Nen Jesús,
Mira, aquest any, aquesta és la meva nadala preferida.
Espero que t'agradi.
No és per fer la competència a l'amic Crimson a qui vull felicitar per la seva iniciativa.
I, com he dit en altres blogs, Bon Nadal a tothom i pau als homes de sana mala voluntat. Que els de bona ja aniran al cel.
Avui , aneu en compte amb la TV sobretot a les 21 h no sigui que us agafi mal de cap. No us cregueu les falses felicitacions, en hi han que s'han d'omplir la boca amb bons desitjos per expiar els seus pecats.
Que li donin pel sac al sistema.
Bob Dylan - Must Be Santa
http://www.youtube.com/watch?v=qVs6X9yIM_k
Bona proposta!
Portar l'Escobar a aquest bloc és un regal per les orelles i s'agraeeix.
Per la meva banda, ja que la neu no acompanya, us passo una mica
de caspa -que també és blanca com la neu- per poder enfarinar el
pessebre de les vostres llars.
Amics i amigues, amb tots vosaltres, en directe i en versió inèdita:
RAPHAEL !!!!!!!!!
http://www.youtube.com/watch?v=5tX2jDsmxS0
si Manolo Escobar i Raphael ens alegren les festes per separat...
imagineu-vos que per obra i gràcia del Bon Jesus es posen a cantar
junts una nadala descomunal...
ara si que la fem grossa... la caspa ha cobert Premià del color de
la neu del Nadal més immortal...
apa, dos estrellas en un sol paquet....
http://www.youtube.com/watch?v=37eQVL4Qk7M&feature=related
Yo os deseo felices fiestas. Lo cortés no quita lo valiente.
Felices Fiestas a Martí por su constancia en este blog.
Algunas objecciones: Cuándo se denosta Manolo Escolbar, Raphael y otros
cantantes de ese estilo, pregunto. ¿Se hace por su españolidad o se hace por su
calidad? Es una pregunta impertinente, posiblemente, pero tengo la mordaz
sensación de que os estais llevando el gato al agua con este truco.
A mi me parece que estas canciones conllevan espíritu navideño. Realmente ¿Hace falta el escarnio de cantantes que a su manera versionan clásicos de siempre y de todo el mundo?
Entiendo que el caso tratado por Martí supera la criba y es una constatación. La canción aludida por Martí, ciertamente, depara algo digno de reflexión. Vale.
Pero, pero, pero... continuar por la senda de jTati desgarrando a Raphael, me parece deleznable. Los hay que ni por navidades aprovechan para sembrar un respiro de paz y hacen mella en el ambiente con exageraciones con fines nacionalistas. Lo grave es que el Tamborllero es una canción universal de origen anglosajón conocida por The Little Drum Boy, cosa que es reutilizada para dar saña en en tema de siempre.
Pero una es como es y me pone, me pone de alegría la Navidad y las fiestas, por lo tanto a TODOS los del blog, hasta a los que me enajenan, les digo:
FELICES FIESTAS
Celia, carinyo!
t'escric per dir-te que t'estimo i que vull viure amb tú per la resta de la meva vida.
Ja fa temps que et vaig al darrera. Ara ja no puc agantar més. He de ser franc. Et diré les tendres paraules que indiquen el que sento: T'estimo !
I no sé que dir més. Només que ets meravellosa i que sempre penso en tú.
Quico
...Paraules d'amor, senzilles i tendres... no en sabíem més, teníem 15 anys... tralarí tralarà...
No em crec ni la meitat de les monstruoses mostres de bona voluntat que acostumen a fer els pecadors per aquestes dates.
Com més pecats, més mostres de bona voluntat.
Les Nadales com més irreverents millor, les altres son com carquinyolis florits, tous i amb data de caducitat més que superada. Caspa en comptes de neu.
Al pessebre poso el caganer a l'establia i un pixaner amb els anecs.
NO al Pare Noel !!! , ni de color verd, no m’agrada el Nadal amb regust a Coca Cola.
Ridícula moda la de penjar ninotets pels balcons.
“Yo soy el jefe, esto es Champany, feliz Navidad” Dit pel mateix amo que durant tot l’any et dona pel cul.
(“Jhony cogió su FUSIL" de Dalton Trumbo).
Martí,
no hauries de deixar que el teu bloc s'embruti amb els excrements que hi deixa la senyora Celia. No hauries de tenir recança a que et titllin de censor. Ells sempre han censurat les nostres vides. Aquesta senyora o senyoreta no respecta ni els Nadals dels altres. Ella ha aporfitat un joc de nadales i de bon humor per fer la seva. La seva consisiteix en demostrar que el jou espanyol perdura i apreta amb energia. Ben mirat potser millor no censurar. Que aquesta gent vegi quin és l'alçaprem i la tribuna oberta dels que tenen el respecte a les opinions de tothom. La senyora o senyoreta Celia no opina. Jo diria que difama a tot un poble. Però també acostuma a ser molt propi del nostre taranna el bon fet deixar que la gent parli. Ella s'ha retratat. Ella vol fer mal. És com un llop amb pell d'ovella. Tot es fa així. La mata de jonc és el nostre signe. La mata que no es vincla. Una mata forta de jonc tibat. Aguantarem el que calgui. Com la mata del bon jonc.
Lamentaría que las peticiones de Mata de Jonc vieran la luz. Pero tengo fundadas esperanzas en que Martí sabe perfectamente que hacer en estos casos. Un luchador por las libertades de expresión como Martí no caerá en trampas. Bien sabe Martí que discrepamos a fondo pero que impera una cierta caballerosidad recíproca que nos permite coexistir en tan brillante tribuna que ofrece internet.
Feliz 2010.
Maca maqueta Celia que ets de l'Opus Dei o de la Falange ?
Ja m'està de rebé que no et censurin filleta meva! Així quan tingui que
explicar a la mainada el que és la teva democràcia de suplement dominical
ja tindré un bon exemple. I és que costa molt explicar a la gent que els que més parlen de democràcia són uns neofatxes profunds. Això serveix per el cas teu, Celia. Però també serveix per altres Celies que sense dir les teves en diuen de l'alçada d'un campanar tot el sant dia amb la democràcia convertida en una cosa agressiva i ara penso en les de la senyora Pilar Rahola que sense dir coses de Celia parla com ella i es passa el sant dia obligant-nos a ser tant democrates com ella vol que siguem o sigui arrupits i de tanta democràcia d'opereta. Celia ets com la Rahola però per la part aquesta de la probeta on hi poses democracia saczejada amb espanyolitat.
Ai fiila meva, Celia, sort que només ets filla meva en sentit figurat i de cap per avall.
Intentaré fer un telex de cap d'any. Tot i que sens dubte hi ha coses més maques i divertides per tractar en un ambient de franca xerinol·la.
EL DISCURS DE PRESIDENT
després d'escoltar en SERGI MAS (o era en Montilla?) amb el seu missatge de cap d'any:.
Tenim un govern presidit per Montilla que fa exactament tot allò que demanen els que manen en el país. Exactament qui mana és el complex de lobbies de la caixa, la VANGUARDIA, les cambres de comerç,LA PATRONAL i tota aquesta penya. Mani qui mani s'ha de fer el que volen aquests i això amb Pujol. amb Montilla, amb Maragall i amb qui sigui. El tripartit no té marge de maniobra i el PSC és part del mateix complex de poder econòmic. ERC i ICV van d'acompanyants i es desmarquen quan volen per tenir contenta la clientela i segueixen en el lloc assignat. Quan el conseller Milà, un excel·lent conseller, volia anar més enllà el Maragall el va destituir seguint les presions dels que manen realment.
Totalment previsible.
L'esquerra està lligada de peus i mans i es veu abocada a entrar i sortir dels governs en una nòria giratòria sense perspectiva de canvi historic.
És la manera de fer dels que no volen veure que el capitalisme és una dictatura que imposa el seu rol a les febles democràcies.
El Montilla ahir va fer un missatge de cap d'any propi d'un secretari d'organització del partit-empresa en que s'ha convertit el PSC.
SUBVERSIÓ ! FELIÇ ANY NOU ! i...al lloro...que ens vigilen!
(*) només fa un any que vaig baixar del vaixell tripartit i sembla que hagi passat un segle. Sempre va bé la màxima de l'Ovidi Montllor:
"Bon vent i barca nova !"
a mi em va passar el mateix quan vaig veure el montilla per la tele
Feleicitats pel comentari jtatiangel.
El famós Marx, ja va dir fa 150 anys que el govern era el consell d'administració de la burgesia. I a vegades, sobretot quan s'agafen falses dreceres reformistes, tenim tendència a oblidar-ho. Seria bo que cada matí abans d'anar a la feina, durant dos minuts, fessim aquesta reflexió. I a més ho concretessim amb la Caixa, Telefònica, Repsol etc. I això és vàlid pel govern autonòmic, pel govern estatal, pel govern europeu, pel d'Estats Unitis, per la ONU, però també per l'ajuntament de cada u, el consell de districte i el consell de barri municipal. Cada ú podrà posar noms per saber a qui serveix el consell d'administració que nosaltres podem votar.
I ara que venen tres anys seguits d'eleccions, seria bo anar reflexionant sobre que els hi convé a els amos que facin els seus consells d'administració delegats.
No sé si us he de felicitar o donar el pesem a tots els que sou capaços d'escoltar o llegir el missatge de cap d'any d'en Montilla, del rei o de qui sigui. Jo vull mantenir intacte el meu fetge un quan temps més.
Moltes felicitats a l'Àngel per la seva trempera militant incombustible i felicitats també pel seu primer aniversari de veure la llum. Sort que vares caure del cavall a temps.!!!!!!
gràcies, de fet havia caigut del cavall feia uns quans anys però tenia ganes de fer un exercici trotskista més vell que l'anar a peu, allò de l'entrisme, una micona de tendències, molestar els aparatniks, dir bestieses al local i, a la fi, sortir per la porta gran abraçat al manifest comunista, al programa de transició, a les completes de donya Rosa Luxemburg i xiulant la vella i tendra internacional.... coses que als meus ex els semblen bajanades fora del temps, i a mi em resulten més actuals que el telenoticies!
Salut Perot!