Els concursos són el que són, però intentar definir una persona sempre és un exercici complicat. En aquest cas, un jove Dalí respon a les preguntes del seu públic. No vol enganyar ningú, no vol confondre ningú. Es limita, suposem, a respondre honestament les preguntes que li fan els concursants. No fa trampa, com si diguéssim. La trampa, en tot cas, seria respondre les preguntes per tal que els concursants endevinessin ben aviat quina era la principal tasca del protagonista. Però una persona sempre és complexa, mai no té una sola cara i, en aquest cas, no s'ha d'oblidar que en Salvador Dalí va ser, a més de pintor, un gran escriptor.

No fa gaires dies que vaig llegir els seus diaris dels anys 1919 i 1920, publicats per Edicions 62. Ell tenia uns escassos setze anys i, com no podia ser d'altra manera, ja apuntava maneres. Va ser més tard, potser en l'època en què participava en aqeust concurs, que descobrira la importància d'una càmera de cinema o de televisió.