Quan algú m'ho demana, em costa força recomanar novel·les. Sovint acabo oblidant fins i tot les que m'han agradat. Me les hauria d'apuntar. Ara, quan algú vol que n'hi recomani una, sempre em ve a la memòria "Les veus del Pamano", de Jaume Cabré. Quan la vaig llegir la vaig trobar impressionant i no l'he poguda obliar. I justament ara, entre la nit d'ahir i la d'avui, TV3 emet la minisèrie sobre aquesta novel·la. El cas és que el protagonista principal, en Francesc Orella, fa més de trenta anys, va participar en la presentació d'un llibre meu anomenat "Recull sense gramàtica". La foto que adjunto és de l'acte de presentació i s'hi pot identificar, a més d'aquest actor, en Valerià Pujol, en Xito, la Tina Fontanills i jo mateix. Va ser el 15 d'abril del 1978 a la llibreria Gafarrons.
El restaurant local en qüestió, però,s'anomena Les Forquilles i és a la carretera de Vilassar de Dalt. Fs uns mesos hi vaig anar a dinar i, oh sorpresa, m'hi vaig trobar en Jaume Cabré. No ens havíem conegut mai, però abans d'anar-me'n no em vaig poder estar de saludar-lo. I fa unes quantes setmanes entro al mateix restaurant i, coi, m'hi trobo en Francesc Orella. Dubto que recordés la seva actuació a la llibreria, però tampoc no em vaig poder estar de saludar-lo. Les veus del Pamano a Les Forquilles. De menú, evidentment.
Bona instantània! Això és colossal... encara ho recordo,
Anotació tècnica: Observeu el tinglado audiovisual per diapositives que està damunt la taula i sota l'actor, cal dir que en aquell temps els passis de diapositives funcionaven més lleugers que els power-points d'avui en dia -que acostumen a fallar cada vegada que muntem un ordinador, un programa i un projector- i eren molt efectius. El món d'ahir té aquestes coses (i aquestes barbes!)
Ja ho pots ben dir, barbes, barbuts, melenuts, diapositives i blanc i negre, una monada i m'encanta i això que no es veu la resta de la sala que deu semblar la gola del llop plena de barbes, rinxols i patilles. Molt bo de veure
a mi ja fot temps que m'ha agrada el rollo barbes, grenyes i jerseis esfilagarssats perquè m'en fio més de les teranyines que de les cremes hidratans i els nassos fets amb bisturí i les cafeteres de diapositives que feien remor i troc, troc, troc, troc.
BARBAPUMS! MÉS QUE BARBAPUMS!
...i el plat punxa-discs redera en Valerià...
L'amor sempre ens ha unit en el record, en el present i en el futur.
Visca la poesia i no pas l'estirabot insultant!
dedicat al Joanot, en forma d'aspirina.
Res no és casual. Els mateixos protagonistes, el mateix poble, però, en moments diferents. Són jocs que té la dimensió espai-temps de l'univers. Hauràs d'esperar potser un tercer episodi "casual" per establir el mecanisme que mou els fils de tot plegat.