Dissabte a la nit vaig sopar amb una companyia immillorable, uns plats de bon menjar, un turbio gens enterbolit i una conversa que, no en recordo ara la causa, ens va dur a parlar de les seleccions catalanes i coses per l'estil. Devia ser a causa de l'última prohibició que, en un esport que ni recordo com es diu, s'havien d'enfrontar Catalunya i Espanya. La segona selecció, la d'Espanya, va rebre gravíssimes pressions per tal que no assistissin al partit. Se les va amenaçar judicialment. Era un partit d'aficionats, sense la menor importància però que devia excitar la líbido de més d'un. I així va ser, és clar, el partit no es va poder celebrar perquè la sel·lecció espanyola no s'hi va presentar.
Vaig jugar de memòria i se'm va acudir recordar que en ple franquisme, aquella època tan llunyana i tan superada, hi havia seleccions catalanes de molts esports, futbol inclòs. Després d'haver-ho dit vaig tenir els meus dubtes. Segur? No es tractava d'una al·lucinació que el vi em feia imaginar? Em ballava pel cap que sí, que ho havia vist en directe en el seu moment. Fa ben poca estona, en un reportatge que estan fent pel 33 sobre un tal Cruyff, han fet memòria d'un partit de la selecció catalana de futbol que va jugar amb diverses provícies del sud d'Espanya per tal de recaptar fons per unes inundacions que hi havia hagut per aquells verals. I si la memòria falla, es pot recórrer a les hemeroteques. La que La Vanguardia ofereix és increïblement interessant. Pots llegir tots els diaris que han editat des del primer número, l'any 1881. He acotat la recerca i he anat del 1960 al 1973. Hi ha 296 entrades sota els termes de "selección catalana". No m'he entretingut a mirar-les i comprovar-les una per una, però em ve de gust afegir aquesta en què la selecció de rugby jugava contra sudàfrica. Increïble. Ara sembla una cosa impossible. I va ser el 1970. Cinc anys abans que no es morís el dictador. Tota una sorpresa, eh?

Però es que no ho has entès? les Seleccions Catalanes es cosa del Franquisme, ara estem en democràcia i això no es pot permitir e,e.
Abans ells i nosaltres sabíem que podíem fer, pensar i dir el que volguéssim. Érem espanyols. Ara podem pensar diferent, però no agrada. Podem dir el que volem però ningú pot escoltar: Podem fer el que vulguem però si és dins la “normalitat constitucional espanyola” ????. Sembla un acudit dels dolents, senzillament perquè no fa gràcia. Més aviat pena.
Ja que és tret el tema de les seleccions esportives, crec que l’assumpte va més enllà de fer gol, bàsquet o el punt que fa guanyar a l’equip contrari. La llei de les seleccions, es una copia avançada de l’esclavatge d’èpoques passades. O jugues amb la meva selecció o no jugues a cap club. Genial. Gratis i a més si no t’agrada et podem ficar a la garjola.
Bernardo Atxaga a "La pelota vasca" rematava dient: "de vez en cuando hay que levitar". Era una aposta enmig del foc creuat. Sense prendre partit per dos bandols en litigi, en el fons defensava i practicava la cosa basca, des del paisatge, la llengua i una certa fredor existencial. Atxaga així també fa pais, potser la resta fan politica obscena i calculadament partidista. M'ho intento aplicar tot defensant el dret d'autodeterminació que no vol dir el mateix que una confrontació entre "nosaltres i ells" sinó una ampliació del sentit -ja prou precari- de la democràcia en termes pràctics i raonables.
BERNARDO ATXAGA ÉS UN ESCRIPTOR ESPANYOLISTA QUE ESCRIU EN EUSKERA I ESPANYOL PER TANT NO ÉS EL MILLOR MODEL PER SEGUIR EN LAS NOSTRA LLUITA CONTRA ESPANYA. NO SERVEIX COM A INSPIRACIÓ I SI FESSIM COM ELL SEGUIRIEM LLIGATS A LES MATEIXES CADENES
Sí, home!
Pobre Atxaga! un escriptor que sempre parla en favor dels drets d'Euskadi i ara arriba el del Pirineu disposat a mesurar la seva validesa com a "model" per la causa. Torno -fil per randa- a signar el meu comentari anterior amb autodeterminació incorporada i augmentada.
mira NO EM feras canviar el que dic si et dic que ATXaga és espanyolista i ven llibres originals euskalduns en castellà però si a ti et va la seva PENA de discurs igual fas com ell i on hi ha un ESPANYOLISTA ara n'hi ha dos i de dos en dos tiro per que em toca
Sí, home!
En tot cas més que espanyolista soc barcelonista. En tot cas, levitarem i esperarem l'estrena de Cruyff a la selecció i que el Barça guanyi contra el Real Madrid. En termes esportius és el que marca l'agenda.
ai mareta meva amb el xicot del Pirineu! Un pel fanàtic, trobo jo.