Un projecte rigorós i de qualitat necessita capacitat personal i professional i, sobretot, temps per poder-se materialitzar. La recerca documental de qualsevol mena vol que, qui l'emprengui, a més de capacitat tècnica, tingui una certa obsessió prèvia, una certa malaltia incurable, algun tipus de patologia que empenyi la persona a no treure's del cap la seva dèria. I no és tan fàcil descobrir persones que tinguin totes aquestes qualitats i l'energia necessària per empènyer el seu projecte sense defallir, sense quedar-se a mitges. En Víctor Sarabia i la Míriam Soms van contreure la malaltia audiovisual fa una colla d'anys. I, sota el nom de "La Caja Negra" es van proposar recuperar la història visual del seu poble, de Premià de Mar. Van entrar i sortir de totes les cases que van poder i de mica en mica van reunir prop de quatre-cents documents fílmics de gent particular d'aquesta població tan particular. Va ser l'any 2006 quan van poder presentar al públic la primera mostra del seu treball amb el DVD anomenat "La Mirada dels Premianencs". Tancarien el seu projecte dos anys més tard amb tres DVD's més. Una colla d'hores d'entrevistes i fragments de filmacions domèstiques que configuraven una àmplia visió de la història més recent del municipi. Ara, i per tancar el seu projecte, ofereixen, completes, aquestes quasi quatre-centes pel·lícules a la seva ciutat. Al marge del pressupost econòmic de l'empresa, posaria la mà al foc que la ingent quantitat d'hores que han calgut per dur a terme el projecte anaven a càrrec del pressupost vital de la Míriam i en Víctor. No deixa de ser curiós descobrir que l'energia per dur endavant empreses d'una envergadura com aquesta la tinguin molt més desenvolupada dos professionals entusiastes que la maquinària burocràtica de les administracions. La burocràcia ofega la il·lusió i no deixa passar l'aire.
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.

estaria millor no aprofitar l'obra de la Mirada dels premianencs per fer un escrit que acaba sent un carregada contra l'ajuntament com sempre
aquest de la lupa potser li passa a l'inrevés del que diu. Posa la lupa damunt les misèries institucionals i, de sobte, li apareix l'espectre de la Mirada dels Premianencs i li costa admetre la bona feina del Victor i la Miriam. Diuen que la visió de les coses depen del vidre amb que es mira. Si es mira amb una lupa la cosa encara es complica més. El que compta és que els de la Mirada -tot i estar lluny de Premià- acostumen a "mirar" amb rigor i entusiasme.
Salutacions als de la Mirada!
Dispensi, Lupa, aprofito l'article per carregar contra les burocràcies en general i la capacitat de castració que tenen per desanimar la gent que tindria ganes de treballar amb entusiasme.
els de la Mirada m'agraden molt i perquè m'agradin molt no trec de lloc aquest agradar per posar amb calçador una cosa sobre la burocracia que no té res que veure ni enganxat amb cola amb el mateix tema comentat. Al jtatti li dic que la meva lent o la meva lupa o el meu cristall es el que tinc i el que faig servir i no admeto lliçonetes d'oftalmoleg aficionat
oftalmòleg? que bo! Sort de l'aguda "mirada dels premianencs"
Ben fet això de fer una menció a la Mirada dels Premianencs.
Mal fet això del Lupa que desbarra protegint el palau del consistori.
Sr. Lupa,
¿Vosté treballa ( si te sort de tenir feina) en alguna empresa privada?
Ja sé que potser sigui una pregunta fora de lloc o masa "privada" però la seva intervenció (que també la veig fora de context) sembla respondre amb claretat manifesta a aquell refrany castellà que diu:
"Quien se pica ajos come!".
una pregunta als que no em voleu entendre, i és que costa un munt dir una cosa i que et fotin una bateria de retrets per dir simplement que una idea és la Mirada dels Premianencs i una altra idea és l'ajuntament i un pot dir que veure parlar de la Mirada dels Premianencs agrada i li fot que es tregui suc a la llimona i s'exprimeixi una cosa maca de tots per repetir la cantarella de que l'ajuntament és el dolent de la pelicula.
Louroig es crema amb mi fins a fer de policia i interrogar-me sobre el meu treball que si public o privat per emmerdar encara més una mescla de tot com una macedònia mal colada. Que no em voleu seguir per on vaig ? apa, fulles!
És ben be que tu treballes a l'Ajuntament de Premià i que t'has sentit al·ludit sense que en Martí, en el seu escrit, parlés de la burocràcia a l'Ajuntament de Premià.
T'has delatat tu mateix. Ja veuràs que el temps donarà la raó al Martí, i farem tots cursets de desburocratització.
no em feu por acusant de si treballo on treballo i només dic que la Mirada dels Premianencs no necessita aquesta barreixa
Per favor, aquí també ens hem de barallar??? aiiiii que cansinoooooooo! Només que la discrepància tingués un to dialogant o matissador ja seria una altra cosa..., segur que les respostes serien menys punyents .però sembla que no, que la crispació es contagia com la grip, ! Ai déu dels inferns, que aquí es parli de por sigui que en fa ... de por!
¡¡¡¡ Por Dios !!!!
Esta pelea me deprime.
Yo, que en algunas ocasiones he presentado mis quejas siguiendo un tono lo más amable posible, me siento ofendida por aquellos que crispan la vida ciudadana de manera ostensible. Dice bien el comentario anterior que ahonda en este apartado de la crispación.
¡¡¡¡ Por Dios !!!
El homenaje de Martí a la buena gente de la Mirada dels Premianencs merece una mejor atención que la que depara doña Lupa con unas observaciones excesivamente escoradas hacia lo institucionalmente intocable. El tema que nos ocupa, docta y razonablemente descrito por el autor, muestra un reconocimiento a una pareja de documentalistas de renombre y prestigio que han dejado una huella profunda en la vida de nuestra hermosa ciudad.
¡¡¡ Por Dios !!!
Repetiré hasta la saciedad mi manera de entender la convivencia ciudadana. Sabedora como soy de lo mal que sienten mis opiniones relativas a lo constitucional, eso no me parecería nunca una materia para derribar u objetar un homenaje merecido y que alguna LUPA, escesivamente cargada de cristal, pretende borrar con ardor burocrático y malas artes.
¡¡¡ Por Dios !!!
Seamos de cualquier rincón del planeta, pero por un día no dañemos este artículo que merece un diez por su diáfana defensa del acervo historiador de la Mirada dels Premianencs. Si lo desea Señora Lupa o Señor con Lupa, ya llegará el día que una ciudadana como servidora se arremangue para indicar las tremendas injusticias de la voraz burocracia que nos acecha a todos los mundanos de cualquier procedencia, idioma, región, nación o condición.
¡¡¡¡ Viva el sentido común !!!!
Celia, per un dia estic amb tú.
bones,
Totalment d´acord mestressa de casa.
salut
Molt bé, Cèlia,
Gracias por vuestro talante, más aún si tenemos en cuenta que mis comentarios a veces pueden causar estupor. Pero lo más importante en esta vida es el amor. Lo digo en voz alta: EL A-M-O-R
ja ho cantava en Luís Aguilé: "...la vida sigue felizmente si hay amor...".
Bon article i bona Cèlia!
¡¡¡ Por Dios !!!
però hi ha amors que poden matar amb tantes mstre de "talante"
visca Catalunya lliure!
Ara he rigut una bona estona. Visca aquest blog!
com es pot riure quan la sang ens bull davant l'espasa del botxins?
no puc riure quan perdo l'espasa i mira que m'esforço per fer-ho, però no hi ha manera perquè la Cèlia em posa dels nervis cristians
El maridatge precís entre el bell riure i l'amargor del nervi, ben mirat, ajudarà agradablement a la trobada entre la sal i el sucre. Serà la llanterna cosmica que il·luminarà un món millor. Un món presidit per l'amor resultant d'aquest aiguabarreig triomfal de gatzares i xarops d'estopa amablement combinades.
Amunt els cors i, com sempre, "ego sum vitis vos palmites"!
clavada! il·lustre Tati!
No sé si fiquem la pota però és curiós que entre nosaltres tinguem dos grups musicals de noms intercanviables com JARABE DE PALO i els de Cornellà que es diuen ESTOPA.
Però la GATZARA està aqui´:
http://www.gatzara.com/
boníssim el viatge que va de la Mirada al marro i ara a les estopes i a l'amor. És divertit i ja ha arribat el divendres bieeeeeen!
Efectivamente y por alusiones en el tema del amor, celebro la llegada del viernes. Luego me paso por la biblioteca a ver si me afianzo una buena lectura para el fin de semana. Un beso a toda la buena gente de este rincón de internet.
alegria que és festa major
M'he divertit molt. Premià bull. I jo que me'n vaig anar a les muntanyes... Martí, veig que tens molt de quorum. Et felicito, per festes de nadal i pel quorum i perquè ets en Martí, cony!
Ah!, nois de sound sistem ràdio i tot això, una coseta... Jarabe de Palo i Estopa no són d'aquí... més aviat són d'allí. Concretament, al "palo" li vaig sentir dir en una ocasió que: mai no cantaria en català. I així li va, que ha fotut més quartos que un torero tot cantant "para ellos" (que sí que són agraïts).
Pel que fa a la burrocràcia, no cal dir gaire res, només que: són les consignes de partit. Quant a l'amor universal i la caritat cristiana secular... ja en veieu els resultats, un fiasco!
Bé, companys de Premià, Martí, Àngel i tots els de la llista de la plaça (els d'abans, és clar), una abraçada.
Ho sento Joanot, tant els Estopa com els Jarabe són d'aqui, i per se d'aqui canten com volen i parlen com volen, una altra cosa és que vulguis considerar que els d'aqui han de ser d'una manera determinada que respon al que tú dius, aleshores nosaltres tampoc som s'aquí. No fotem! Cornellà és Catalunya i està "aquí"!
Moltíssimes gràcies per l'article mestre és, senzillament, fabulós.
Tot just ara he entrat al blog i veig que la cosa ha portat cua. Ja està bé, els blocs quan més actius millor!
Tots els que anem fet cosetes sempre hem topat amb la burocràcia, aquí, allà i a collà, i sempre resulta un xic més ferragós tenir que tractar-hi. Tot i això, com ja és quelcom sabut, ja s'hi compta i endavant, a fer futur encara que sigui fent memòria.
Tot va bé si acaba bé!... que deia aquell.
I ara, tothom a fer ús de l'arxiu i que no és quedi aquí aturat i vagi creixent.
Molts petons des de la Lusitània!
Senyorets de "sound i no sé què més...", Ja veig que que aneu de periodistillos espavilats (m'ho temo per això de: ràdio etcètera). Em causa molta vergonya aliena que gent com vosaltres sigueu tan poc generosos i tan malagraïts amb aquest País que us dóna treball i us alimenta. Aquí es parla en català, us agradi o no, i més que s'hi parlarà! Espereu... i ho veureu... Si aneu de "progres" o de "moden·nos" és problema vostre. Si no us agrada el País que tepitgeu serà millor que foteu el camp cap a les espanyes on us rebran amb palmes de pasqüa, o cap a on us vingui de gust. No hi ha res més miserable que els desagraïts. Per cert, "ser d'aquí" no té gran cosa a veure amb haver-hi nascut o treballar-hi, com diu algun polític despistat. Ser d'aquí és molt més, mil voltes més!, és sentir aquesta Terra i aquesta cultura i estimar-les i venerar-les. SENTIR-LES A LES TRIPES, ENTESOS? A Dintre... molt endins! Podeu entendre això...? O no en sou capaços? I AIXÒ COMENÇA PER LA LLENGUA!! Però "ser d'aquí" tampoc no vol pas dir exactament saber parlar en català, perquè aleshores els qui parlen quatre llengües foren uns desconcertats perquè no sabrien a quin dels quatre llocs pertanyen. Jo mateix parlo francès i no sóc francès ni hòsties. I no em vingueu amb aquesta camàndula infumable dels "ciutadans del món, amics i germans de tothom" (apàtrides ciutadans d'enlloc!). Un adopta una terra i li és fidel fins al final. Preneu exemple d'alguns immigrants modèlics i apreneu a ser agraïts com ells. I... no em toqueu gaire els collons!.
Joanot.
Que no cunda el picnic.
joanet, quina por de llegir tot això!
joanot,
no siguis fanatic, és dolent per la salut, i per si no ho creus jo no dubto en que Catalunya és el meu país, però els arguments serien diferents dels teus. Llàstima.
àngel
estic d'acord amb l'Angelot, senzillament.
en Joanot s'ha passat mil pobles i si la Catalunya que vol fos la de tots jo deixaria de ser independentista perquè no puc defensar un pais com el que dius tú amb exclusions i malhumor. Vull independència però no per fer una Catalunya emprenyada i rigida com la que tú defenses a cop de crit.
el que diu en Joanot és espantós però prefereixo anomenar-ho esperpèntic. És d'una manca de cultura i de sensibilitat molt gran i implica obligar a tothom a ser com ell es pensa que hem de ser la resta de la gent. Jo en un país dirigit per Joanots seria el primer en exilar-me.
En una hipotètica Catalunya amb estat propi, si aquestes idees fossin les dominants, seria tant pervers com ho pot ser la pitjor de les Espanyes i els primers en patir-ho seriem els mateixos catalans. No només es tracta de ser sobirans, també es tracta de saber-ho ser i el millor possible. I que no m'acusi ara de fer el joc a ningú, doncs soc independentista però intento no ser tonta ni dir barbaritats ni m'agraden les pureses racials ni les atrocitats ètniques.
jo no li donaria canxa, és trist.
Tots els pocasang es posen d'acord. Ja n'hi ha prou de fotre "el progre", nois. Us penseu que així sereu més ben vistos? Amb tanta "cordialitat, germanor i cortesia" fa quatre-cents anys que estem ben fotuts. Serem independents malgrat vosaltres "ciutadanets del món". I qui no estimi prou Catalunya per a pensar-la i viure-la en català que foti el camp ben lluny!!!
A prendre pel sac, falsos socialistes o comunistes apàtrides!
Joanot (ja siguis el Joanot de debò o un Joanot inventat):
En tot cas, estalvia't els insults. No és agradable. Poden afectar en l'acceleració del canvi climàtic.
El tema de l'amor -a la parella, a la familia, als amics, a Catalunya o a les coses- no ha de condicionar necessàriament el fet de viure en un lloc (a casa, al país o enmig de les coses).
No necessito fer declaracions d'intensitat ni dir quin és el meu grau d'estima per el meu país. Ja fa temps que tinc una certa consciència nacional acompanyada d'una relativa adhesió al destí general, per la qual cosa considero que el dret d'autodeterminació és un dret elemental ben digne de ser exercit i que no requereix del control previ dels sentiments dels catalans i catalanes.
Vist el dificil encaix de Catalunya en un estat espanyol extremadament unificador, em sembla oportú recordar el vell i clàssic principi del dret d'autodeterminació dels pobles. Un dret, paradoxalment, més "vell" i "antic" que els mateixos conceptes de nació i de nacionalisme actualment en litigi i ben necessitats d'una I.T.V. conceptual i aclaridora.
just i delicat, estic quasi d'acord amb tot el que diu el darrer comentarista