A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.MEMÒRIA VISUAL
Un projecte rigorós i de qualitat necessita capacitat personal i professional i, sobretot, temps per poder-se materialitzar. La recerca documental de qualsevol mena vol que, qui l'emprengui, a més de capacitat tècnica, tingui una certa obsessió prèvia, una certa malaltia incurable, algun tipus de patologia que empenyi la persona a no treure's del cap la seva dèria. I no és tan fàcil descobrir persones que tinguin totes aquestes qualitats i l'energia necessària per empènyer el seu projecte sense defallir, sense quedar-se a mitges. En Víctor Sarabia i la Míriam Soms van contreure la malaltia audiovisual fa una colla d'anys. I, sota el nom de "La Caja Negra" es van proposar recuperar la història visual del seu poble, de Premià de Mar. Van entrar i sortir de totes les cases que van poder i de mica en mica van reunir prop de quatre-cents documents fílmics de gent particular d'aquesta població tan particular. Va ser l'any 2006 quan van poder presentar al públic la primera mostra del seu treball amb el DVD anomenat "La Mirada dels Premianencs". Tancarien el seu projecte dos anys més tard amb tres DVD's més. Una colla d'hores d'entrevistes i fragments de filmacions domèstiques que configuraven una àmplia visió de la història més recent del municipi. Ara, i per tancar el seu projecte, ofereixen, completes, aquestes quasi quatre-centes pel·lícules a la seva ciutat. Al marge del pressupost econòmic de l'empresa, posaria la mà al foc que la ingent quantitat d'hores que han calgut per dur a terme el projecte anaven a càrrec del pressupost vital de la Míriam i en Víctor. No deixa de ser curiós descobrir que l'energia per dur endavant empreses d'una envergadura com aquesta la tinguin molt més desenvolupada dos professionals entusiastes que la maquinària burocràtica de les administracions. La burocràcia ofega la il·lusió i no deixa passar l'aire.
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
lupa dijo
estaria millor no aprofitar l'obra de la Mirada dels premianencs per fer un escrit que acaba sent un carregada contra l'ajuntament com sempre
9 Noviembre 2009 | 08:33 AM