A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.ÈPICA GENERACIONAL (sonet)
Oh gran generació d'aquest mig segle,
cuinada en el foc lent que ens fa culpables
d'una èpica estantissa i inestable,
amb gestes que l'oblit perdrà per sempre.
De tant com hem patit, els dels cinquanta,
volem un monument en plena plaça,
que el món que hem desplegat amb tanta traça
farà pujar els colors a aquell qui el canta.
El món dels nostres pares va ser un conte
de patiments i guerres i renúncies
que cap cuiner ja no vol tenir en compte.
Però nosaltres vam néixer per saltar-nos
el brou del compromís per cap gran lluita.
I, amb tan pocs ous, mai no en veurem la truita.
.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtatiangel dijo
... bon sonet ...
sortosament, però, hi ha gent dels de "cinquanta" que s'escapa d'aquest sonet i que, tot i que no podrà menjar la truita, fa la feina d'enllaç -ja sigui escrivint aquest sonet, redactant papers, repartint-los o fent la digna cursa del corredor de fons- i el pas del temps té aquestes coses, aquests enllaços i aquests relleus. Per alguns fer d'enllaç no és ni tant sols un sacrifici, és una part més de l'ofici de viure. Amb totes les reserves que mereix qualsevol acció adreçada al comú o al que voldriem comú.
2 Noviembre 2009 | 12:12 AM