A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LES LUTHIERS
Com és possible que en tot aquest temps no hagi fet un petit homenatge a aquest grup argentí? La primera vegada que els vaig veure per la televisió jo devia tenir tretze o catorze anys. També fa una colla d'anys va ser un referent per a una colla de gent de la colla i vaig tenir el plaer de veure'ls en directe en una de les seves actuacions a Barcelona. Dissabte el programa de TV1 "Informe semanal" els va dedicar un dels seus documentals. Els anys no passen debades, s'han anat fent grans i els rumors que algun dia, més aviat que tard, decideixin tancar caixa els tornen a l'actualitat. Més de quaranta anys de trajectòria són tota una carta de presentació. Ja fa anys que són un referent de l'humor i els continuo tenint en la memòria.
I pensava, quina peça podria il·lustrar el meu petit homenatge a aquest grup? Amb el permís d'en David Madurell, un fan incondicional dels Luthiers, pensava en la cançó de la vaca, la història del joglar, la bella y preciosa moza, el descobriment d'Amèrica precolombí, la gallina dijo eureka i un inventari molt i molt més llarg de peces divertides, intel·ligents, enginyoses i inoblidables.
No la coneixia i l'he trobada molt interessant i il·lustrativa. Se'ls veu grandets, ja, aquí. Davant dels Luthiers, no es pot fer altra cosa que treure's el barret
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
