Com és possible que en tot aquest temps no hagi fet un petit homenatge a aquest grup argentí? La primera vegada que els vaig veure per la televisió jo devia tenir tretze o catorze anys. També fa una colla d'anys va ser un referent per a una colla de gent de la colla i vaig tenir el plaer de veure'ls en directe en una de les seves actuacions a Barcelona. Dissabte el programa de TV1 "Informe semanal" els va dedicar un dels seus documentals. Els anys no passen debades, s'han anat fent grans i els rumors que algun dia, més aviat que tard, decideixin tancar caixa els tornen a l'actualitat. Més de quaranta anys de trajectòria són tota una carta de presentació. Ja fa anys que són un referent de l'humor i els continuo tenint en la memòria.

I pensava, quina peça podria il·lustrar el meu petit homenatge a aquest grup? Amb el permís d'en David Madurell, un fan incondicional dels Luthiers, pensava en la cançó de la vaca, la història del joglar, la bella y preciosa moza, el descobriment d'Amèrica precolombí, la gallina dijo eureka i un inventari molt i molt més llarg de peces divertides, intel·ligents, enginyoses i inoblidables.

No la coneixia i l'he trobada molt interessant i il·lustrativa. Se'ls veu grandets, ja, aquí. Davant dels Luthiers, no es pot fer altra cosa que treure's el barret