M'ho va dir la Dolors i aquest matí ho he vist al diari. Antena 3 està a punt de posar en antena un nou reality d'aquells que tant pot ser que duri tres programes com que es torni un referent imprevist. Es tracta d'ajuntar uns quants nens i fer-los viure l'escola dels anys 60. O del 63, en concret. Ara, com que els temps han canviat i segons què pot ferir la sensibilitat d'algú, es veu que d'aquest reality en treuran tres elements que podrien distorsionar el seu projecte. Imitaran les classes de l'època però n'obviaran--m'han dit--les referències a la religió, a la política i a la violència que els nens havíem o havien patit en aquella època de manera quotidiana i natural.
O sigui que, abans de moure el primer peó, ja fan una declaració de principis de com s'edulcora un programa. Si treuen aquests tres elements, cabdals per entendre el que passava aleshores, no sé ben bé què queda. No sé ni si el miraré, aquest programa, però si arriba a tenir èxit, correm el perill que els nens d'ara tinguin la seguretat que el que se'ls presenta a la pantalla és una cosa fidel a la realitat històrica. I, com no podria ser d'altra manera, quedarà en la seva memòria personal com una realitat indiscutible. Si algú els explica la veritat (cadascú té la seva) estaran convençuts que els parlen d'una ficció manipulada. La realitat, segons ells, l'hauran vist per Antena 3 i allò que surt per la tele sempre és indiscutible.

"La revolució no serà televisada"
(Gil Scott-Heron, cantautor dels setanta)
o, dit a la brava, "apaga y vámonos" i que...
"SAN JUAN BAUTISTA DE LA SALLE" ENS AGAFI TELEVISATS.
Amen.
quan veig aquest edifici ja tremolo