QUAN LA FICCIÓ S'IMPOSA A LA REALITAT
M'ho va dir la Dolors i aquest matí ho he vist al diari. Antena 3 està a punt de posar en antena un nou reality d'aquells que tant pot ser que duri tres programes com que es torni un referent imprevist. Es tracta d'ajuntar uns quants nens i fer-los viure l'escola dels anys 60. O del 63, en concret. Ara, com que els temps han canviat i segons què pot ferir la sensibilitat d'algú, es veu que d'aquest reality en treuran tres elements que podrien distorsionar el seu projecte. Imitaran les classes de l'època però n'obviaran--m'han dit--les referències a la religió, a la política i a la violència que els nens havíem o havien patit en aquella època de manera quotidiana i natural.
O sigui que, abans de moure el primer peó, ja fan una declaració de principis de com s'edulcora un programa. Si treuen aquests tres elements, cabdals per entendre el que passava aleshores, no sé ben bé què queda. No sé ni si el miraré, aquest programa, però si arriba a tenir èxit, correm el perill que els nens d'ara tinguin la seguretat que el que se'ls presenta a la pantalla és una cosa fidel a la realitat històrica. I, com no podria ser d'altra manera, quedarà en la seva memòria personal com una realitat indiscutible. Si algú els explica la veritat (cadascú té la seva) estaran convençuts que els parlen d'una ficció manipulada. La realitat, segons ells, l'hauran vist per Antena 3 i allò que surt per la tele sempre és indiscutible.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Jacques Tati (exalumne dels hermanus) dijo
"La revolució no serà televisada"
(Gil Scott-Heron, cantautor dels setanta)
o, dit a la brava, "apaga y vámonos" i que...
"SAN JUAN BAUTISTA DE LA SALLE" ENS AGAFI TELEVISATS.
Amen.
6 Octubre 2009 | 06:51 PM