Malgrat el lamentable muntatge visual amb què es presenta aquesta cançó, no m'he pogut estar de posar-la ara i aquí. Al Youtube, malgrat el que diguin alguns, no hi és tot. I si pretens buscar cançons d'en Francesc Pi de la Serra descobreixes que l'oferta disponible és més aviat escassa. Amb els seus discos passa una cosa semblant. Si en el seu moment va ser un cantant emblemàtic, ara sembla un ser pràcticament desaparegut. Probablement sigui perquè, entre moltes d'altres, va fer aquesta cançó. I la gent amb poder, quan s'hi veu reflectida, decideix i actua. Perquè les coses sempre han estat així i, malgrat el que diguin alguns, han canviat ben poc en aquests trenta anys d'il·lusions frustrades i també, seria lleig no reconèixer-ho, de somnis acomplerts.