Pel que pugui ser, recupero un text més aviat breu, o greu, que vaig penjar en aquest blog el 13 de juny del 2006. Hi ha coses que no són noves, però ara, amb la crisi, tot cola i tot sembla justifitat, sempre que afecti a les capes baixes de l'estructura organitzativa local. No ens hem de considerar prou privilegiats només pel fet de tenir feina? Un funcionari!! El somni del setanta per cent de la població en edat de fracassar! Aquest privilegi justifica qualsevol vexació.
No es tracta de descobrir Millets, es tracta de que la veu dels cantaires, enganyats i ridiculitzats fins al paroxisme, no s'acabi assemblant a l'amenaça soterrada però permanent d'una manera de funcionar que, vagament, em recorda al meu atàvic i conclòs servei militar obligatori. I d'això fa més o menys, trenta-dos anys.
""Una gran sensació de fracàs i un microgram d'esperança. Hi ha una cultura (una manera de relacionar-nos) que s'ha de combatre com si fóssim en guerra. Allò dels somriures falsos. La por secreta que ho desdibuixa tot. Allò que sembla veritat i que no ho és i una mena de corona de desgraciats que ens condicionen la vida com si hi tinguessin dret. Un gran sensació de fracàs que s'ha de destriar com si es tractés dels pètals d'una rosa. El futur no pinta bé, fins que algú no em demostri el contrari.""
I tinc la sensació que el temps no passa debades. Avança perquè la mentida se sofistiqui amb el pas de les hores.

com no es digui el mal més clar no s'enten ni birolla i m'has pillat amb els pixats al ventre
doncs jo ja començo a sentir una estranya diarrea.
Quasi tres quarts de tres i ja començo a sentir "allò".
festival de cinema de terror i fantastic de Sitges 2009
pre-estrena del film
MALSON A LA CASA GRAN
Director QUINTÍ TARANTÍ (NO!)
Actors i actrius FAEMÍ (NÓ!) I CANSA (DO!), JOAN CAPRÍ ("C'EST FINI!), PENELOPE CREU (QUINA CREU!) SANTIAGO SEGURATA i ARIADNA GIL I GIL
Banda Sonora: peces de WAGNER i BELA BARTOK
sinopsi de la peli: Intriques a palau convencionals i clàssiques (com passa a tots els palaus, fins i tot, al Palau de la Música).
no serà EL PADRINO IV
(premia de) MAR ADENTRO
PIRATAS DEL CARIBE 6
-Pirates i premianencs, s'enten -
amigo, si me necesitas: ¡¡¡ silba !!!
la meva curta cultura del cinema em diu que podriem trobar una peli ideal com ara,
EL REGRESO DE LOS ZOMBIES la vaig veure en una tele festorra amb petas i grisines
tirar la pedra i la ma amagada
què vols dir? o costa dir?
Picarol picarolet, vine'm a veure que tinc fred.
Picarol picarolet, juguem a hockei al parquet.
ja està, ja hi tornem a ser amb el hoquei.
sabeu què? allò va ser infundat i ara tot va a mil per hora fent cultura com mai, o és que no heu vist els carrer de premià del cap de setmana, i la platja?
fira de comerç, puntaires artesanes, artesans del menjar, festa del mar, cimena al patronat amb el suport municipal, les obres de l'amista van amunt.
sempre que va bé cultura sortiu amb el hòquei i ja no té un bri de gràcia viure de la brometa només mentres l'agenda cultural no hi ha qui la pari o és que no sabeu llegir el Primilia, actes per tot arreu amb participaciò molt alta.
i vosaltres el picarol del hòquei com cada vegada que es fan coses bé.
pica nassos va!
Calla, ignorant. No saps llegir o què?
Yo no puedo opinar sobre deportes a causa de la frustración olímpica pero prometo informarme sobre el deporte de los patines. Parece ser que este deporte es de alto riesgo en Premià de Mar
em tens encurosida amb tot això de la guerra i no sé si és molt demanar que deixis anar una pisteta perquè vaig neixer xafardera de mena.
continuo encurosida
No pateixis, la vida sempre continua.