A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.AUGURO UNA GUERRA, O SIGUI, UN FRACÀS
Pel que pugui ser, recupero un text més aviat breu, o greu, que vaig penjar en aquest blog el 13 de juny del 2006. Hi ha coses que no són noves, però ara, amb la crisi, tot cola i tot sembla justifitat, sempre que afecti a les capes baixes de l'estructura organitzativa local. No ens hem de considerar prou privilegiats només pel fet de tenir feina? Un funcionari!! El somni del setanta per cent de la població en edat de fracassar! Aquest privilegi justifica qualsevol vexació.
No es tracta de descobrir Millets, es tracta de que la veu dels cantaires, enganyats i ridiculitzats fins al paroxisme, no s'acabi assemblant a l'amenaça soterrada però permanent d'una manera de funcionar que, vagament, em recorda al meu atàvic i conclòs servei militar obligatori. I d'això fa més o menys, trenta-dos anys.
""Una gran sensació de fracàs i un microgram d'esperança. Hi ha una cultura (una manera de relacionar-nos) que s'ha de combatre com si fóssim en guerra. Allò dels somriures falsos. La por secreta que ho desdibuixa tot. Allò que sembla veritat i que no ho és i una mena de corona de desgraciats que ens condicionen la vida com si hi tinguessin dret. Un gran sensació de fracàs que s'ha de destriar com si es tractés dels pètals d'una rosa. El futur no pinta bé, fins que algú no em demostri el contrari.""
I tinc la sensació que el temps no passa debades. Avança perquè la mentida se sofistiqui amb el pas de les hores.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Pillat amb els pixats al ventre dijo
com no es digui el mal més clar no s'enten ni birolla i m'has pillat amb els pixats al ventre
2 Octubre 2009 | 01:05 AM