En el "3cat24.cat" apareix aquesta notícia quasi d'última hora. Són fenòmens que ja coneixíem, ja fa temps que en sentim a parlar, no són casos únics, però avui es fan ressò d'aquest cas:
""En aquest context de crisi econòmica, i quan els líders europeus debaten sobre retallar les primes dels alts directius financers, s'ha sabut el que cobrarà el ja exconseller delegat del BBVA. José Ignacio Goirigolzarri es prejubilarà i, de moment, rebrà 3 milions d'euros l'any. Però quan es jubili, d'aquí a deu anys, li pagaran una prima extra de 52 milions d'euros, l'equivalent a 8.600 milions de les antigues pessetes.
Goirigolzarri, que abandona el càrrec "de mutu acord amb l'entitat", era la mà dreta del president Francisco González i feia més de 30 anys que era a l'entitat bancària. El seu càrrec l'ocuparà Ángel Cano, actual director de Recursos Humans del BBVA.""
Tal com ha de ser. Un home amb tantes responsabilitats ha de tenir la seva compensació. La crisi aquí ho hi té res a veure perquè, tal com tots sabem, els bancs no tenen crisis de cap mena. El que em sorprèn és que ningú no foti el crit al cel i surti al carrer a fer el que s'ha de fer. Ningú. Queixes, queixetes i queixones en petit comitè. Però ni els antitaurins, ni els i les feministes, ni els de Greenpeace, ni els defensors de les essències pàtries (si descomptem el senyor Millet), ni els que dia sí dia també treuren la banderola de la democràcia es manifesten en contra d'aquestes escopinades que els ciutadans rebem en plena cara i sense possibilitat de resposta. Una anècdota i prou. Seríem capaços de mobilitar-nos amb més passió per un jugador emblemàtic que canvia d'equip i se'n va a un altre equip emblemàtic que per aquestes nimieses que, desenganyem-nos, ens irriten perquè ens produeixen sobretot molta enveja.
els que sortim al carrer i estem actius en campanyes com "que la crisi la paguin els rics" compartim la perplexitat de l'autor de l'article. Només surt al carrer el nucli activista i militant extraparlamentari que fa el que pot. Aquest article és oportú, com oportunes són les petites i necessàries resistències. Com llastimoses són les absències que mostra el panorama desolador de l'esquerra sindical i política professionalitzada i acomodada. Alguns, especialment des que es va "decretar" mediàticament la crisi, participem com podem d'aquest minoritària expressió de la solidaritat amb els treballadors i treballadores que paguen la crisi. Pocs, ben pocs, fan el que poden en les manifestacions davant de les cimeres dels grans. Aquestes resistències, com la mateixa resistència que és aquest article d'en Marti, constitueixen aqui i arreu el relat ocult i secret d'una altra història: Com apuntava Walter Benjamin. és la història dels desposseïts, dels vençuts. Simultàniament, el els teletips mostren un puzzle superestructural que uneix impactes i esdeveniments formals i desprovistos de la profunditat de la paraula "crisi". Segrestats per una retòrica dels fets consumats, s'agraeeixen articles com aquests. Resistències petites però dignes de constar en el relat dels oprimits i dels desposseïts. També ho cantava un vell artista del black power (gil scott-heron) amb una frase que -ja fa més de trenta anys- anunciava el curs de la nova història: "La revolució mai serà televisada".
al que diu en MARTÍ ROSSELLÓ i que el jtatiangel completa li afegeixo un toque sindical: quina vergonya els dirigents de les CCOO i l'UGT que amb la cau no fan altra cosa que voler calma. Ni per aquestes! i els pbrets afiliats paguem la quota i els jefes del sindicat moderant la penya, osti tú!
També enfadat, que saps alguna cosa nova de l'Ajuntament que nosaltres no sabem?
una manera de sortir al carrer
http://www.noalacrisi.cat/
alguns de premià anem a totes les convocatòries que s'expliquen aqui
Estic enfadat, molt enfadat. Ara ja sabem quina entitat financera realitza aquesta autentica animalada. Sempre han dit que els bancs no son ONG. Hi estic d’acord. Jo col·laboro amb algunes i cap d’elles és un banc o caixa. Amb els bancs no m’agrada ser col·laborador.
Si aquest banc realitza aquest pagament, és que s’ho pot permetre. Doncs ja sabeu Senyors clients d’aquest banc el que cal fer. Dur la nòmina a un altre lloc. Potser no servirà de res, ja que llavors els beneficis els tindrà un altre banc. Per tant faig una pregunta dirigida als grans “gurús” de les finances. Què passaria si tothom fes l’extracció dels diners en efectiu que utilitzes durant tot un mes en un sol dia?
Deixes al compte els diners dels rebuts, hipoteques i petit estalvi. Però la resta tot tret de cop el dia 1. A més no paguem res amb targes de crèdit, tot en efectiu. Si ho fa una persona, no passa res, però si ho fa la meitat de la gent que ingressa una nòmina... Sabem fer els pagaments de les mateixes coses sense utilitzar els seus serveis.
No cal sortir al carrer. Ho podem fer sense amenaces ni demandes ni crits ni violència. El comerç intenta aconseguir més clients amb preus més econòmics. A veure si així aconseguim baixar comissions i per tant reduir els guanys d’aquesta “gent”.
Tant és aquest banc com un altre. Amb les caixes, el mateix. Algú té la possibilitat de negar-se a tenir relacions en cap banc? Impossible. Almenys els assalariats no podem. Ens han d'ingressar la nòmina. Som LLIURES d'escollir el banc, però tenim l'oblicació de confiar-hi els diners. I ells, després decidiran com han d'anar les coses, quines excuses trobaran per treure'ns diners del compte i nosaltres només ens ho podrem mirar.