Publicidad:
La Coctelera

Pàgina de Martí Rosselló

A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.

19 Septiembre 2009

SEMPRE SÓN QUATRE ARREPLEGATS

Aquesta carta surt avui mateix al Periódico. Al marge del tema principal que exposa, m'ha interessat de manera especial la reflexió que fa en les últimes línies del text. La gent es pot arribar a queixar, la gent ens podem arribar a queixar, de coses que ens irriten especialment i, al mateix temps, obviar problemes infinitament més greus i mes escandalosos.

""El referèndum d'Arenys de Munt ha estat qualificat de «bufonada independentista», que té un «valor jurídic, zero», de «manifestació feta per algunes persones» i de «bogeria». Hi ha hagut, fins i tot, qui considera que aquestes consultes democràtiques, «en què s'apedrega els que hi estan en contra», li remouen les entranyes i li recorden els països «totalitaris». Altres s'han dedicat a publicar a les pàgines dels seus diaris les inversions de l'Estat a Arenys de Munt, a manera d'acusació dels ciutadans de lladres. Diuen que primer demanem subvencions i després en reneguem. Arenys de Munt continuarà rebent subvencions sempre que el Govern les posi a disposició dels ajuntaments, tant aquí com a Arenillas de San Pelayo. Aquests són alguns comentaris que he llegit i sentit sobre el referèndum. Els veïns d'Arenys s'esforcen a muntar un acte democràtic, el preparen, van a judici, han de combatre les decisions hipòcrites de la justícia, aguanten amenaces dels falangistes i, a sobre, hi ha gent que els falta al respecte.
Ja n'hi ha prou d'insults. La consulta d'Arenys de Munt és lloable perquè constitueix un exemple de democràcia real; potser no és representativa, però demostra que els ciutadans d'Arenys existim i tenim necessitats com tothom. El mínim que poden fer els que no hi estan d'acord és callar, escoltar i si hi han de respondre o criticar-ho que ho facin amb respecte, sense menyspreu. Les excuses barates i sense fonament no ens serveixen, senyors. ¿Com se'ns pot dir que «quatre arreplegats» no poden decidir el futur d'un país? ¿I com es pensen que funciona el món? També són quatre arreplegats els que regeixen el destí del planeta, i no veig pas que això molesti gaire els que ens retreuen que fem el mateix.""

A.M.V (Arenys de Mar)

Algú es pot queixar perquè li toquen la unitat d'Espanya i sabrà passar per alt que unes poques grans fortunes continuïn expoliant l'Estat. Algú es pot queixar perquè li li volen construir una mesquita al costat de casa i no haurà mogut un sol dit per l'escàndol immobliari que ofega una bona part dels ciutadans fins al línit de la misèria. Algú es pot queixar perquè els immigrants tenen beques de menjador i haurà oblidat que bona part dels seus impostos han anat a rescatar el patrimoni dels culpables d'això que ara diuen que s'anomena crisi.

servido por martirossello 9 comentarios compártelo

9 comentarios · Escribe aquí tu comentario

Pere

Pere dijo

Esquerra Republicana, en boca del senyor Puigsercós diu que els referendums ( no vinculants) per la independència s'han de fer amb tranquilitat. Jo no em sento gaire tranquil quan penso en el poder polític econòimic i social que tindrien la generació dels Millet ( per entendren's ) i la generació dels punto.com ( La Porta i companyia) també per tendendren's) De fet són dues generacions de la mateixa família.

O algú pensa que la independència ( només d'Espanya) beneficiaria a algun altre sector social que no fos aquest?

Pere

19 Septiembre 2009 | 07:04 PM

jtati amb Pere

jtati amb Pere dijo

Pere: has reblat el clau!
Estic per l'autoderminació i aquesta inclou independències, intendències i intermitències de tota mena. Però els que emboliquen la butzaca amb senyeres em segueixen preocupant i m'agradaria poder independitzar-me d'ells. Em sento de la "vella escola" i encara em plantejo aquelles coses de "la naturalesa de classe de l'estat", "l'hegemonia", "el paper de la burgesia" i totes aquelles coses que ara "no estan de moda". Aquestes preocupacions em posen exceptic davant del tema de les consultes. I no vull que es faci una interpretació esviaixada del que dic, doncs també per ser de la "vella escola", al costat dels esmentat conceptes, vull preservar el del dret d'autodeterminació dels pobles que em sembla molt seriós i més complet i dinàmic que el que pressuposa una independència o qualsevol estatalització substitutòria dirigida per l'esperit de la burgesia felixmilletiana, pujolista o laportiana. Aquesta també intenta ser una aportació sobre el cas Arenys de Munt que vaig tenir l'oportunitat de visitar, observar i contrastar.

21 Septiembre 2009 | 09:49 AM

celia

celia dijo

los unos se cuelgan de la independencia con la consulta de Arenys y los otros como JTATI y PERE se apuntan al carro de la lucha de clases. Me permito opinar sobre los dos casos:

1- a los de la independencia les digo que vivimos un periodo de reencuentro entre pueblos del mundo entero como doctamente explica el mismísimo OBAMA.

2- a los de la lucha de clases les digo que el presente y la crisis económica requieren grandes acuerdos.

Dos pájaros de un tiro: lo universal ayuda a superar lo particular y muestra un marco más amplio para concertar soluciones a la economía.

No entiendo esta obstinación en reescribir fronteras (caso 1) y en seguir apelando a la lucha de clases ya superada por lo que podemos denominar nueva economía.

En el caso 1 me gustaría profundizar en sentido de hacer compatible lo catalán, lo español y lo universal. Pero me temo que ARENYS es una barrera a la razón perdida.

En el caso 2 me remito a los textos de gente experta en la materia que ven mejor un estado senzillo que atienda en lo posible las desigualdades.

21 Septiembre 2009 | 11:59 AM

El mut de Ferreries

El mut de Ferreries dijo

Deus voler dir "un estado sencillo", que no saps escriure ni el teu propi idioma.

21 Septiembre 2009 | 12:15 PM

Celia

Celia dijo

Señor "mut de..." mi falta no es ortográfica sinó mecanográfica. No se pase de listo para desprestigiar mi comentario.
Atentamente y a sus pies.
Celia

21 Septiembre 2009 | 01:26 PM

Francesc

Francesc dijo

vinc legint aquesta web de fa temps i alguna vegada m'he topat amb vostè i mira que m'aguanto però ja no puc més: Celia ets terrible!

21 Septiembre 2009 | 03:15 PM

ro

ro dijo

Querida Celia,

Yo como buen independentista debería saber

21 Septiembre 2009 | 09:15 PM

Papitu

Papitu dijo

Per a Celia, aviam si li puc explicar, jo:

" a los de la independencia les digo que vivimos un periodo de reencuentro entre pueblos del mundo entero como doctamente explica el mismísimo OBAMA"

Si t'ho creus tal com ho poses, es que estàs sent molt superficial. Més aviat crec que has tret la teva llista de clichés per apoiar una idea teva, i aquest està ple de falàcies. Això està bé per evitar-se l'esforç de pensar, però així sàpigues que no aprendràs res per tu mateixa.

Primer, aquest periode no es tal. Fixa't en els darrers anys: uns quants nous paisos a Europa, tots els quals perden el cul per tenir un estat propi: Eslovenia, Chequia, etc...
Doncs perquè?

La unió o acostament, sovint no es fa per propia voluntant i significa dominació d'uns pobles pels altres, i això no ha canviat. I per ara, la voluntat de no esser dominat implica la necessitat d'un estat propi. Si no, un no te els mecanismes per a continuar com a poble o nacionalitat o com vulguis dir.

Segón, aquest "reecuentro" possiblement es farà, però ja et dic que ningú no deixarà anar la seva sobirania així com així. Segurament Obama parla en termes més abstractes, tal com "aliança de civilitzacions". Ara per ara, l'Estat es el que agaranteix el que uns pobles es poguin acostar a altres amb dignitat. Si l'estat espanyol fos plurinacional, no caldría, però no es així.

2 Octubre 2009 | 07:04 PM

Celia

Celia dijo

sabes que te digo, Papitu:

venticinco de diciembre, humo humo humo
el mundo es un pañuelo y en él conviven fragancias y pestes
VIVA PREMIÀ MIERDA

4 Octubre 2009 | 06:04 PM

Escribe tu comentario


Sobre mí

Avatar de martirossello

Pàgina de Martí Rosselló

ver perfil »
contacto »
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.

Fotos

martirossello todavía no ha subido ninguna foto.

¡Anímale a hacerlo!

Buscar

suscríbete

Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):

¿Qué es esto?

Crea tu blog gratis en La Coctelera