SOBTAT I MEDIOCRE

Sí. Ha estat molt més sobtat del que hauríem pogut imaginar. No fa ni dos dies encara venia de gust sortir al vespre, quan el primer setembre ja havia avançat la foscor vespertina, sortir a fer la cervesa a la terrassa i gaudir d'aquell airet que insinuava el que cada any acaba passant: el final del bon temps. Ha plogut. S'ha sentit algun tro i s'ha vist algun llamp, sobretot a mar, però els mamatocúmuls sempre tan enyorats encara no han aparegut.

Els meteoròlegs diran el que vulguin, però la ciutadania sabem exactament què vol dir bon temps. Quan no plou el sol brilla i la temperatura s'adiu amb les necessitats corporals, vol dir que fa bon temps, períodes de sequera inclosos.

Però aquest any, sense cap daltabaix atmosfèric especialment rellevant, almenys de moment, hem passat de l'estiu a la tardor en poques hores. El calendari, a més, ha coincidit a la perfecció amb el canvi d'hàbits col·lectius. Els nens a escola i el primer núvol empeny el termòmentre cap avall. I ja som a dia setze.

M'ha costat decidir-me a cobrir-me els braços per sortir de casa. Ho trobava massa precipitat, però la fresca era evident i calia resignar-se a retrobar-me amb els actes propis de l'estació que aviat entrarà de manera oficial. Queden enrere, fins l'any vinent, el mostruari brillant de grans extensions de pell ufana al sol. Les dones es tornaran a cobrir i els homes també. La nuesa parcial, tan criticada en els turistes de la Rambla, quedarà aparcada fins d'aquí uns mesos. El temps passa ràpid i els mesos també.

Per sant Jordi, si no hi ha cap daltabaix, tornaré a veure com s'acosta la millor època de l'any i segurament, contra pronòstic, tornaré a gaudir l'estiu a la masia de can Manent, ben aprop del mar. I ja seran vint-i-sis estius.

servido por martirossello 1 comentario compártelo