LA GRIP NOVA D'ARENYS DE MUNT

 Malgrat que m'és impossible saber com acabarà tot plegat, el que és indiscutible és que els organitzadors de la consulta, enquesta, sondeig o referèndum sobre una hipotètica i poc probable sobirania nacional ha tingut, molt abans que s'arribi a fer, un èxit aclaparador. Algú dels organitzadors s'hauria imaginat la transcendència d'una proposta com aquesta? Algú havia previst que una iniciativa d'un poblet de dalt de la comarca del Maresme havia de ser de l'interès de l'exèrcit d'advocats que vetlla per la unitat sagrada de l'Estat? Ni els més optimistes ho haurien imaginat. Ara és el moment que la consulta s'estengui per tot el país, incloent-hi Cornellà, Salt o Barcelona. Però tot fa pensar que tanta excitació nacional, pròpia de la primera quinzena de setembre, pot acabar tenint un efectes semblants als de l'amenaça tan repetida d'aquesta grip nova que és a punt de caure'ns al damunt i que molts experts consideren una gran campanya comercial amb intencions més que ocultes. No és el cas de la consulta arenyenca. Si no fos per l'amable i desinteressada participació de l'os principal de qualsevol dit del nostre cos menys un, l'alarma gripal d'Arenys de Munt potser hauria passat com un petit episodi de febre estacional. No ha anat així. Com la grip nova, l'alarma informativa ha arribat a les més altes instàncies de l'Estat, qüestionat i amenaçat per uns ciutadans més aviat pacífics i que, ingenus, encara volen creure amb el tradicional mètode democràtic de la consulta popular. Des d'un punt de vista col·lectiu sempre he cregut que ens agrada més reclamar la sobirania nacional (de què i de qui?) que no pas imaginar la possibilitat real de la mateixa. Preferim demanar la independència que fer-la efectiva de manera unilateral, que és la manera com s'acaben concretant les coses si hom hi creu de manera veritable. Com es fa? I jo què sé!

Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.

servido por martirossello 6 comentarios compártelo