L'IMPERI DE LA LLEI NO DEIXA DE SER UN IMPERI
La legalitat, el conjunt de lleis que diuen que ens hem donat és fantàstica i formosa. Potser no serà capritxosa, ja que una llei, les lleis, les normes de convivència que, diuen, ens hem donat tots els ciutadans a través dels polítics elegits democràticament i els legisladors que han fet la seva pertinent carrera de dret, són unes normes estudiades meticulosament, racionals i, suposo, lògiques.
Per tant, també hauríem de considera logic aquest estirabot dels advocats de l'Estat. L'Estat espanyol, s'entén, ja que aquí no n'hi ha d'altre (si exceptuem Portugal, és clar). Doncs sí, l'Estat ha recorregut contra el referèndum que s'ha de fer el dia 13 d'aquest mes a Arenys de Munt. Segons els entesos, la llei no ho permet, i menys que el faci un ajuntament. És clar. La lle és la llei. No sé si aquest referèndum l'organitza directament el consistori o un grup d'amics de la població. El cas és que la llei és un mecanisme que, diuen, sempre ha de funcionar.
I gràcies a la llei ja tenim el dibuix més lògic i inesperat que ens podríem trobar l'any 2009 a casa nostra. Perquè sí, som al 2009! Som en una comunitat autònoma que té pendent un Estatut al Tribunal Constitucional. I ara, en ple 2009 ens trobem que el referèndum no vinculant que vol fer un poble més aviat petit d'una comarca més aviat massa densa, pot ser que acabi prohibint-se.
Per tant, el dia 13 de setembre, tots a la mani de la Falange, que aquesta serà legal i, amb una mica de sort, potser subvencionada.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Paccius dijo
Poses el dit a la ferida. Quina paradoxa. Un referèndum democràtic és il·legal, i en canvi una organització feixista no.
Més de 30 anys de democràcia per arribar a aquest aquí? On és la democràcia quan els que decideixen les regles són els de sempre?
2 Septiembre 2009 | 05:37 PM