Realment, l'agost és la paràlisi quasi total. Tinguis vacances o no, l'atmosfera que respires el carrer, la mateixa calor que et deixa aplatanat i les poques ganes que et queden de prendre't la vida seriosament, tot plegat fa un còctel que t'encomana aquesta paràlisi tan agradable no abandonaries mai.

Diuen que durant el mes d'agost no passa quasi mai res. És una mena de llegenda urbana que s'interromp poques vegades. Potser sí que es continua fent allò d'aprovar noves lleis més o menys impopulars i coses per l'estil, però des que un sis d'agost va caure la primera bomba atòmica, només ha passat una cosa veritablement rellevant, la segona bomba atòmica pocs dies després. Però d'això ja fa molts anys i la pau s'ha anat imposant de tal manera que ara, durant el mes d'agost no passa res.

Per això és tan difícil comentar res sobre l'aspecte que sigui. Ara és hora de parlar de corruptel·les valencianes o mallorquines? El mes d'agost s'acaba imposant. Ara hem de parlar de la seguretat en la navegació aèria? No ho sé, el Prat em queda tan lluny... Ara no és moment ni de parlar de futbol. Esperem-nos a final de mes, quan la lliga ja hagi començat.