FESTES MAJORS I CRISI
Malgrat que la realitat no ens permeti ser gaire optimistes, sempre hi ha gent que sap llegir l'adversitat en clau positiva. Una crisi econòmica és una aposta, diuen els que en saben, per descobrir noves oportunitats de negoci, per reinventar l'empresa, per obrir nous mercats. Malgrat tot, ara que ja som en el període de màxima concentració de festes majors, la crisi i la morositat també es farà notar en aquests esdeveniments. Les festes majors, ara per ara, no es mancomunen entre municipis per tal d'optimitzar pressupostos. Al contrari, a dins dels municipis hi ha barris que tenen prou energia ciutadana per organitzar les seves petites festes majors particulars, les festes de barri. Fins i tot alguns carrers privilegiats mantenen l'ànim de posar-se d'acord entre els veïns i celebren les seves festes del carrer. En tots els casos, segur que els caldrà moderar la despesa. I precisament per això, potser ara seria un bon moment per practicar l'amable exercici, absolutament gratuït des d'un punt de vista econòmic, d'imaginar allò que encara no existeix. Fer l'esforç d'intentar crear una festa inèdita. A pocs dies de la festa major de Premià de Mar tornaran a arribar els Pirates. Van arribar per primera vegada, ara fa tretze anys, enmig d'un atac d'imaginació col·lectiva que va canviar les maneres d'entendre la festa i gran part dels ciutadans se la van fer seva. Algú havia oblidat que una guerra de farina també podia ser un acte de festa major? En un principi, tot aquest esforç de renovació es volia sustentar en actes que tenien un ínfim cost econòmic. Els anys han passat i ha vingut a saludar-nos la "crisi". Per això no seria gens estrany que, a la platja, quan arriben els pirates i un premianenc crida "Moros a la costa!", a partir d'ara i fins que la cosa no millori aquest mateix personatge hagi d'exclamar: "Morosos a la costa!"
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Goansuenoacaesvalltxo dijo
gent nua. basarda.
7 Julio 2009 | 09:44 AM