Malgrat que la realitat no ens permeti ser gaire optimistes, sempre hi ha gent que sap llegir l'adversitat en clau positiva. Una crisi econòmica és una aposta, diuen els que en saben, per descobrir noves oportunitats de negoci, per reinventar l'empresa, per obrir nous mercats. Malgrat tot, ara que ja som en el període de màxima concentració de festes majors, la crisi i la morositat també es farà notar en aquests esdeveniments. Les festes majors, ara per ara, no es mancomunen entre municipis per tal d'optimitzar pressupostos. Al contrari, a dins dels municipis hi ha barris que tenen prou energia ciutadana per organitzar les seves petites festes majors particulars, les festes de barri. Fins i tot alguns carrers privilegiats mantenen l'ànim de posar-se d'acord entre els veïns i celebren les seves festes del carrer. En tots els casos, segur que els caldrà moderar la despesa. I precisament per això, potser ara seria un bon moment per practicar l'amable exercici, absolutament gratuït des d'un punt de vista econòmic, d'imaginar allò que encara no existeix. Fer l'esforç d'intentar crear una festa inèdita. A pocs dies de la festa major de Premià de Mar tornaran a arribar els Pirates. Van arribar per primera vegada, ara fa tretze anys, enmig d'un atac d'imaginació col·lectiva que va canviar les maneres d'entendre la festa i gran part dels ciutadans se la van fer seva. Algú havia oblidat que una guerra de farina també podia ser un acte de festa major? En un principi, tot aquest esforç de renovació es volia sustentar en actes que tenien un ínfim cost econòmic. Els anys han passat i ha vingut a saludar-nos la "crisi". Per això no seria gens estrany que, a la platja, quan arriben els pirates i un premianenc crida "Moros a la costa!", a partir d'ara i fins que la cosa no millori aquest mateix personatge hagi d'exclamar: "Morosos a la costa!"

Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.