A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.CEMENTIRIS EN CONSERVA
Ara me n'adono que el terme "mancomunar" cada vegada més conegut en la nostra petita geografia política i comacal, no identifica només dos interlocutors. Es pot mancomunar un servei entre dos municipis, sí, però també entre tres, quatre, cinc o els que calgui. I ara ja comencem a ser en aquesta fase. Tal com diu el diari El Punt d'avui:
"La impossibilitat de construir un cementiri mancomunat a Premià de Dalt, ha forçat a Premià de Mar a buscar alternatives que permetin als premianencs enterrar els seus morts a prop del municipi. L'actual equipament funerari, situat al carrer de la Mercè, està a punt d'arribar al límit de capacitat i, per això, l'equip de govern ha decidit obrir altres vies. Entre aquestes, la possibilitat que pren més força és la d'arribar a un acord amb Vilassar de Mar, que recentment ha aprovat un pla per ampliar el seu cementiri. Arribats a aquest punt, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt també podrien afegir-se a aquest nou projecte mancomunat."
La manca d'espai en els cementiris municipals té, curiosament, una relació directa amb la seva densitat de població. I dic "curiosament" perquè cal tenir en compte que bona part de la nostra població, de cultures i creences diverses, ens han estat fent un favor considerable. Si mirem els nínxols del nostre cementiri, quants noms podrem trobar de persones oriündes de l'Àfrica, d'Àsia o de Sudamèrica? El cas és que, amb els morts autòctons de de perfil culturalment pròxim, ja fa anys que han--els mort sempre són ells--esgotat la capacitat física del servei municipal. La solució passa per mancomunar. Durant anys s'ha parlat de compartir-lo amb Premià de Dalt i es veu que els polítics no s'han acabat d'entendre. No devia sortir a compte. I ara ja es parla de mancomunar-ho també amb Vilassar de Mar, que seria la vila escollida per ubicar el cementiri que en un futur no gaire proper acollirà les nostres despulles.
Però, si s'acaba materialitzant la proposta, per què hauríem de sospitar que a Vilassar de Mar els pot interessar aquest servei tan necessari? Com rendibilitzarà el municipi veí aquest nou servei i els seus possibles beneficis? Quin serà el destí real d'emmagatzemar i conservar aquest patrimoni col·lectiu que són els cadàvers dels nostres difunts? Tindran una sortida viable des d'un punt de vista econòmic? Ara per ara, tot són especulacions i prou, però els morts no només es poden incinerar. La tecnologia ha avançat molt i el rendiment econòmic de qualsevol aspecte de l'existència sempre cal tenir-lo en compte.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
