DOS I CANÇONS (50 anys de la Nova Cançó)
Avui, dimecres, a ràdio Premià de Mar, de sis a set de la tarda, una nova entrega de "Dos i cançons". Aquesta vegada serem tres. Ens acompanyarà en Llorenç Soldevila, un veritable expert en aquest fenomen que ara ha complert cinquanta anys i que, malgrat que en algun moment semblava que s'havia d'extingir, s'ha anat transformant en tot aquest temps fins arribar als nostres dies amb noms com Manel, Antònia Font o Estanislau Verdet. No són, al capi a la fi, hereus d'aquella cançó que s'havia iniciat fins i tot abans dels Setze jutges? Què representen, sinó, les germanes Serrano o l'Emili Vendrell? El passat del passat.
Durant uns quants dies, no gaires, podreu escoltar el programa que en Jordi Pacual i Jo vam fer sobre aquesta efemèride. Finalment, en Llorenç Soldevila no va poder venir. El seu coneixement sobre aquest tema hauria pogut ser molt valuós. Serà en una altra ocasió.
http://compagina.powweb.com/rpm/2icancons.mp3
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.