A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.PUBLICITAT BIBLIOTEQUERA
Tots sabem la decisiva importància que tenen els anuncis de la televisió. Tenen el poder de condicionar la nostra vida, de dir-nos (i nosaltres creure'ns-ho) quin són els comportaments adients en cada moment. Ens eduquen, vaja.
I avui, i que no serveixi de precedent, estic raonablement satisfet de l'anunci que aquest migdia he vist a la televisió, a la tevetrès, a la nostra. Era un anunci per promocionar les biblioteques públiques de la Generalitat. La protagonista de l'anuncia ens convidava a visitar aquest servei públic i ho feia d'una manera que feia temps no havia vist. Fa un temps ja em vaig queixar de l'estil d'un anunci de promoció de les biblioteques. El d'avui m'ha agradat una mica, bastant, força, considerablement. La protagonista, a mesura que s'acostava a la biblioteca, anava abaixant el seu to de veu i, de manera explícita convidava als espectadors a fer el mateix. La biblioteca és un espai multifuncional variadíssim però en el que no s'ha d'oblidar aquest imprescindible component del silenci.
La nostra societat cada vegada arracona més els espais de silenci. Són una incomoditat per a l'esperit, que potser diria en Pla. I les biblioteques, a més de molts altres serveis, estaria bé que mantinguessin aquest. Un espai de silenci, encara que fos un reltaiu silenci, per fer un parèntesi de tant en tant contra l'eixordadora reliatat exterior, contra la impossibilitat de suportar el silenci.
M'ha agradat que un anunci institucional tingui en compte això. Les coses canvien i les biblioteques també, però seria una pena que aquest servei públic perdés un dia la qualitat terapèutica del silenci.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
