MERCAT FUTBOLÍSTIC

La notícia és que el Manchester accepta vendre Cristiano Ronaldo al Real Madrid per 90 milions d'euros. Tard o aviat, un fenomen semblant també es deurà donar al Barça i en quasi tots els altres equips de primera divisió. Com cada any, la normalita només es trenca amb un rècord, com ara. Un éscàndol o un negoci calculat? De fet, si en lloc de 90 aquesta operació s'acabés fent per 30, potser el negoci no seria rendible per als implicats, però l'escàndol social sria el mateix. I si fos per 20 es mantindria l'escàndol.

No és propi de futbolistes, encara que sobre ells recau la indignació de bona part de la societat que, sobretot en temps anomenats de crisi, troba intolerables segons quins sous. Sí. La vida útil d'un jugador de futbol és curta, però continua sent un insult a la ciutadania el fet que en dos dies puguin ingressar el que un treballador normal no ingressarà en una llarga vida laboral de cinquanta anys. No és excusa.

I a l'hora de buscar els culpables d'aquest despropòsit és quan la desorientació és total. Al cap i a la fi, amb le fitxatge de jugadors de futbol de primera línia ha passat el mateix que amb la inflació galopant dels preus dels pisos. Ara descobrim que una persona jove, amb un sou normal, és impossible que es pugui comprar un pis? Ara descobrim els desmesurats sous de futbolistes, automobilistes, tennistes i golfistes que es dediquen a l'espor o a altres especulacions?

Al cap i a la fi, el fenomen respon a una realitat ben concreta. Als milios de persones que estan pendents dels resultats del futbol, en aquest cas, o als milers que, quan el seu equip guanya, poden omplir els carrers d'una ciutat amb una alegria fora de lloc. La culpa dels preus dels jugadors, en última instància, és nostra.

I qui havia dit, alguna vegada, que un home o una dona no tenien preu? Tal com assegura un prestigiós programa de televisió... Depèn... 

servido por martirossello 2 comentarios compártelo