A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.L'ABSTENCIÓ
Copio i enganxo un dels comentaris que he rescatat, en aquest cas de Catalunyainformació (3/24). Com sempre passa en aquests casos i tal com es veia a venir en aquestes eleccions europees, l'abstenció havia de ser la protagonista principal de la campanya. I aixì ha estat. De valoracions i anàlisis sobre el fenomen en trobarem centenars, però m'ha interessat espcialment aquesta que he trobat.
Tot sembla ser un joc après, una representació en què cadascú hi té el seu paper. Si ja fa anys que parlen de la "classe política" ben aviat acabarem descobrint "la classe electora, la classe votant" el minso tant per cent que té la potestat de decidir com s'organitzaran els papers de l'obra i poca cosa més.
"Últimament arran dels resultats de les eleccions dels darrers anys no paro de sentir polítics que diuen que "reflexionaran" sobre què han fet malament, sobre l'abstenció, i moltes altres coses. On són aquestes reflexions? No paro de veure eleccions rere eleccions els mateixos polítics (on són les cares noves per "jubilar" polítics que no tenen cap mena de credibilitat i que porten anys i panys?), la mateixa manera de fer política de treure els draps bruts un dels altres (on és el sentit comú de no entrar en aquest joc que no aporta res i fer propòstes constructives?), el mateix discurs després de les eleccions on tothom ha guanyat (on és la autèntica autocrítica i decepció per l'abstenció en comptes de l'alegria perquè resulta que no tenen una gran devallada de diputats?).El dia que això canvii, potser anirem pel bon camí. Que amb els pocs anys que fa que puc votar hagi passat de votar amb tota la il·lusió a la decepció i a la indiferència més no pot ser positiu."
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Lidia Cervantes dijo
Ja, per começar, la classe politica auria de entendre l'abstenció com a una opinió i no com a mandra. En tot cas, mandra de; "un atre vegada la mateixa historia per res".
Jo, no vaig anar-hi, perque n'estic tipa de la campanya de la por com a unic argument, sense propostes sobre la taula. I que no vingui despres ningú a dir-me que ara no hi ting dret a queixar-me. Hi ting tot el dret, perque el no anar-hi es tambè una forma de votació, i una forma de protesta, que no saben, o no volen, escoltar.
Una salutació, en un dilluns de resaca... política je je je.
8 Junio 2009 | 12:14 PM