Recupero aquest petit fragment de Josep Pla. Surt en el segon volum de la seva obra completa "Aigua de mar". A la pàgina 560, quan amb la barca passen per davant del Baix Maresme, descriu la seva impressió amb aquestes paraules. De quin any estem parlant? Segurament dels anys 60. Si deixem al marge l'evocació que fa de les clavegueres, quantes similituds (o se n'hauria de dir premonicions) fa sobre el nostre territori? Una juguesca.
El text és el que segueix.
"--Vols creure que se sent mala olor? Quina cosa més desagradable! En mar es pot esperar tot, menys una bafarada semblant.
Eren les clavegueres dels pobles petits i grans del Maresme, que gairebé totes van a un punt o altre de la platja. Travessar aquesta comarca per carretera no dóna pas una idea clara d'aquesta situació. Travessar-la amb el ferrocarril del litoral us en dóna una a visió aclaparadora i repugnant. És d'aquest cantó, potser, que el suburbi de Barcelona--considerar tots aquests pobles com a suburbis de Barcelona és probablement natural--és literalment inhòspit, trist, caòticament industrial i urbanísticament tràgic. Les clavegueres d'innombrables carrers van al mar sense cap endegament, com el dia mateix en què tota aquesta edificació fou creada."
A més, en Pla parlava de la comarca quan hi havia indústries barrejades amb solars abandonats. És veritat, no era maco, és més maca la platja del Canadell de Palafrugell, sense fàbriques, on hi tenia la casa. Ja se sap, la burgesia sempre ha tingut diners i un gust cultivat per conservar les coses o fer-les maques de nou en nou, i aquest no era el cas de Montgat o de Premià (sí de Vilassar de Mar, i es nota). Les indústries fan pudor, senyor Pla. I en aquell temps, encara més. Per això els seus propietaris se'n van a altres llocs a estiuejar.
Tampoc no m'agrada l'adjectiu "repugnant", que és ofensiu, per parlar d'un lloc on viuen persones honradament, de la suor del seu treball, cosa que no passa al Canadell. Què vols que et digui... Fa falta més generositat i obertura de mires que la de Pla per trobar-hi la bellesa a aquests llocs, com fa en Corbacho amb l'Hospitalet, per posar un exemple.
Quan en Pla escrivia això, el Maresme era una comarca plena de fàbriques i cases senzilles on s'abocaven els tints dels estampats directament al mar: un dia era vermell, un altre groc... més o menys com a l'Índia però en català.
Avui, Premià és un poble fet malbé per l'especulació i per l'ignorància dels seus propis habitants, entre els qui em compto, i això em dol. El mateix podem dir de bona part del Maresme. Però no m'agrada que un senyoret, sigui d'on sigui, i encara que sigui mort, digui que és "repugnant" perquè no ho és: els pobles estan fets de pedres i de persones; els edificis potser no són gaire bonics, però les persones es mereixen un respecte.
Noto la supèrbia de molta gent de l'Empordà en aquest text. Si es fes un partit de futbol, ara que està de moda, entre el Maresme i l'Empordà d'en Pla, quedaria 0 a 1 en tipisme, però 1 a 0 en humanitat.
Josep Pla era un borratxo il·lustrat.