(El Periódico, 15 de maig del 2009)

TONI SUST
BARCELONA

Els plantejaments del cap de llista del PP a les europees, Jaime Mayor Oreja, sobre la qüestió lingüística tenen unes arrels sòlides que es remunten al 1890. En aquell temps, va explicar ahir a Barcelona, el seu besavi va prendre una decisió terminant: "Es va esforçar perquè els seus fills no es tanquessin al graner. Va prohibir que parlessin el basc a casa, perquè aprenguessin bé l'espanyol".

Està bé que ho reconeguin i que vulguin un futur millor per a les noves generacions, però, en el meu cas, sempre he viscut al graner i, el pitjor que em pot passar és que m'hi trobo bé i no tinc cap pressa per abandonar-lo. En tot cas, han passat unes quantes generacions i ara, per sortir del graner, caldria dominar l'anglès amb fluïdesa. I no tinc cap ganes de posar-me a aprendre anglès. Em quedo al graner. Ara, si us plau, senyor Oreja i companyia, respectin la dignitat i el futur del meu graner. L'aposta de futur de molta gent, en un món una mica més globalitzat i abastable que el 1890, ho hauria de saber, és dignificar el seu graner, normalitzar-lo i fer-lo universal. A més, hauria de saber que la història dels humans és molt voluble i no seria res d'estrany que fins i tot vostè mateix algun dia trobés a faltar i necessités amb una urgència que mai no s'hauria imaginat, el seu graner.