A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.ELS NENS COM A EXCUSA
Fa uns quants anys van ser els del PP els que van portar davant del jutge un anunci televisiu a favor de les seleccions catalanes amb l'excusa que hi sortien nens. I, per protegir els nens, que a més sortien amb poca roba, calia retirar l'anunci de les televisions. El jutge el va prohibir. L'excusa es veu que era plausible. El més obtús dels observadors hauria pogut entendre aleshores que l'objectiu era retirar el missatge, i no pas protegir els nens. Ara ens trobem en una situació semblant però a la inversa. I l'excusa és exactament la mateixa. El PP edita un cartell en contra de la llei d'educació catalana i la Generalitat el porta als tribunals... no per res, per defensar la dignitat dels nens que, en el cartellet, surten emmanillats i amb els ulls ocults sota una ratlla negra.
Algú va titllar aquest cartell de repugnant i amb raó. Però el que em molesta, tant en aquest cas i encara més en l'anterior, és la utilització dels nens en totes direccions. Les tendres imatges dels nens sempre surten a compte. Si en l'anunci de les seleccions catalanes només es veia uns nens jugant a futbol, en aquest es veuen uns nens emmanillats. No crec que els dos actorets patissin gaire a l'hora de fer la sessió fotogràfica. Si en aquest cartell hi ha alguna cosa repugnant de veritat és justament el text, el missatge concret, la voluntat que amaga i no pas la fotografia. La protecció dels nens, con tantes altres vegades, és una excusa barata.
I si és curiós observar que posar nens en un anunci sempre surt a compte, ja fa anys que sentim la paraula "libertad" en llocs que mai no hauríem imaginat. La utilització d'aquesta paraula surt tant a compte o més que els nens fotografiats. Una utilització encara més repugnant, demagògica i traïdora.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Paccius dijo
Què ens pot estranyar d'un partit que es nega a condemnar la dictadura i règim militar del General Franco. Potser l'ús indecent de la paraula llibertat? Jo n'estic molt tip de la perversió de llenguatge dels hereus del feixisme. Per mi és un cas de barra sense límits, el que ells en diuen "desFACHAtez". O sigui amagar la cara (tez) de fatxa.
12 Mayo 2009 | 04:18 PM