No em puc estar de transcriure aquest article de Lluís Muntada, aparegut també en el diar El Punt d'avui.

Un amic bibliòfil m'explica la seva alegria de fons trist. Resulta que cada principi de gener acudeix puntual a la cita de diverses biblioteques públiques de Catalunya que ofereixen llibres al preu simbòlic de cinquanta cèntims o un euro. Em diu: «Hi he trobat autèntiques meravelles: des d'un Tirant lo blanc, un Catul, divines comèdies a manta, llibres de Gabriel Miró, gairebé l'obra completa de Joan Teixidor, alguna peça de la Col·lecció Bernat Metge o un Què cal llegir?, de Carles Soldevila, publicat per Llibreria Catalonia el 1928.» I quins són els llibres que aquestes biblioteques tenen a bé d'oferir? Ras i curt: majoritàriament obres que no han estat sol·licitades per cap lector al llarg de tot un any. És evident que si el saber no ocupa un lloc, la ignorància sí que desbrossa l'espai. Llevat d'aquell cas protagonitzat per un jutge que va tenir la brillant i estrepitosa idea de condemnar un piròman compulsiu a formar part d'una brigada de bombers, trobaríem poques metàfores tan demolidores com la que plasmen aquestes biblioteques públiques sacrificant obres cabdals de la literatura i, en canvi, absolent Manuscritos carmesís, Paulos Coelhos o materials lacrimògens del tipus Isabel Allende. Segons dades recents, la immensa majoria d'estudiants universitaris no llegeix cap llibre que no estigui inclòs en la bibliografia de les assignatures. A secundària, els alumnes no tenen gairebé temps per llegir res més que no siguin «lectures obligatòries». Les biblioteques, sempre reivindicant un just espai que no les encaselli com a mer dipòsit de llibres, ara, en una inversió de l'actitud civilitzant de Max Brod, traeixen l'únic testament sagrat: salvar la bona literatura. Una biblioteca que es desprèn d'una Divina comèdia i claudica davant del gregarisme ignorant exerceix un lamentable cànon literari: anteposar l'estadística a la qualitat. Aquestes biblioteques, amb un foc invisible però no per aquest motiu menys devastador, rememoren les biblioteques cremades per les hordes salvatges que al llarg dels segles han destruït el patrimoni cultural. S'ha dit que allà on es comença cremant llibres s'acaben cremant persones. És possible que, per una raó paral·lela, allà on es facin desaparèixer llibres d'excel·lència cultural, també acabi desapareixent la intel·ligència. Cal passar a l'acció. Constituir escamots de salvament d'obres literàries de qualitat. Per si de cas, jo aquest any ja he salvat uns tals Fruits saborosos d'un tal Josep Carner.