Ahir a la nit vaig veure el programa de TV3 que, en honor a la mala ortografia, s'anomena i s'escriu "Oikementns?". El tema del programa era el sexe. Potser aquest enunciat desqualificaria la crítica que estic a punt de fer, però em sembla que no.

Havia vist el primer programa, ara fa unes setmanes, i, de tan groller i còmplice amb el pitjor model d'adolescents, hi va haver fins i tot cartes als diaris queixant-se del to del programa. Això devia fer que, en programes següents, moderessin la seva col·leguitat i prenguessin un to una mica més allunyat dels estereotips de joventut urbana.

En el programa d'ahir van parlar e sexe. Segons el títol, ja era això. Van parlar de sexe i prou. Com passa massa sovint quan es parla d'aquest tema, el programa va acabar sent un manual d'instruccions de tècniques diverses i la pregunta principal era si els fills en sabien més que els pares. Potser vaig desencaminat i--encara que ho dubto--els joves d'ara no es deuen enamorar mai. D'aquet aspecte ni se'n va parlar. Era més important saber masturbar-se bé que no pas defensar-se dels desenganys amorosos.

Un mal símptoma del programa: tenien en Jaume Sobrequés com a convidat. Va tenir una breu intervenció en què va treure la paraula amor. Va quedar com un acudit mal posat i els participants i els presentadors van continuar amb el seu discurs. Tal com passa en molts programes, l'experiència i la saviesa quedaven fora de lloc i acabaven quedant en ridícul. Un mal símtoma per un programa que no m'ha acabat fent el pes ni quan han parlat d'un tema tan interessant per a tots com és el sexe.

De veritat que la gent jove, al marge dels plaers propis que permet l'activitat sexual, sigui en la intimitat o en companyia, no s'enamora i no pateix el trencament d'una relació? No m'ho crec.