Devia tenir tretze o catorze anys. Amb en Pere Badia i en Joan Mariages jugàvem als escacs. Era un moment en què en el club d'Escacs de l'Amistat hi havia molta vida, molt de moviment. Envejàvem els grans que jugaven amb aquell posat tan seriós que tant ens impressionava. Per això ens devíem apuntar als tornejos infantils que s'organitzaven aleshores. A més de nosaltres tres, recordo que en Sànchez era quasi una llegenda a l'hora de jugar. Era dels que més en sabia, malgrat que no era gaire més gran que nosaltres. En aquest tornejos, ja ho he dit, vaig aconseguir dues copes de Festa Major. No recordo haver guanyat cap any, però devia quedar tercer o quart o alguna cosa semblant. El que sé és que durant una llarga temporada em va apassionar jugar a escacs. Sobretot amb en Joan Mariages, a casa seva, ens passàvem el dia jugant-hi.

En una de les vetllades que organitzava l'entitat, diria que va ser l'any 67, va venir l'Arturo Pomar. Va fer una sessió de partides simultànies. Entre els participants hi havia en Pere Badia, el meu germà i en Sánchez. En Joan Mariages i jo ens vam quedar de simples espectadors de l'esdeveniment. A la fotografia que he rescatat apareix el mestre Pomar a punt de reptar el meu germà.