No devia ser l'únic, és clar, però jo vaig veure nevar des de dins de l'Amistat, cosa que no ha estat gaire freqüent. Així de memòria, ho situo a principis dels anys vuitanta. Un diumenge al migdia, mentre fèiem el vermut--era l'hivern, com no podia ser d'altra manera--es va posar a nevar de manera copiosa i, per les finestres, es veia la neu com anava caient al carrer. L'espectacle va durar molta estona. No aconsegueixo recordar si quan vam sortir encara continuava nevant. No ho sé. El que sé és que estàvem fent el vermut. Aquella era una època en què els vermuts dels diumenge, a l'Amistat, eren especialment concorreguts. Hi havia una varietat de tapes espectacular i l'ambient que es creava era de luxe. Ens preníem uns vermuts que podien ser quasi un dinar sencer. A la taula on era jo hi puc recordar la Conxa, en Quique, en Francesc Estafanell i potser fins i tot en Marc. costumàvem a ser força gent, però ara recordo aquests. Va ser tota una època. Suposo que quan el bar va canviar de llogaters la qualitat dels vermuts devia caure en picat i en aquest bar tan enorme es va tornar a imposar un silenci quasi total. Però jo vaig veure nevar mentre feia el vermut a l'Amistat, i, això, no m'ho treu ningú.