La inconcreció és l'as a la màniga per a les decisions dels polítics. Deixa les decisions finals a les seves mans. Com més inconcreció es mostra, més alt serà el volum de la mentida. El vèrtex d'aquest estil és en expressions com "en el moment oportú" o "quan les necessitats ho reclamin" o "per necessitats del servei". Però el marge de maniobra és més divers. Quan s'anuncia que una decisió política ja és sobre el paper apareixen les ambigüitats traïdores. El tan esperat Pla de Rodalies ha sortit a la llum i ens assegura que la via del tren serà de doble via a partir d'Arenys de Mar i fins "allà on sigui possible". L'alegria dels pobles afectat és indescriptible. Hem de suposar que, com sempre i per més que diguin les bones llengües, aquesta mena de projectes es continuen decidint des d'un despatx amb aire condicionat. Conèixer el territori no és prioritari. Amb els plànols i un paquet d'estadístiques ja n'hi ha prou. Deu ser per la mateixa raó que, a Premià de Mar, Foment ha projectat un pàrquing de 600 places---benvingut sigui, però on caram el deuran posar?---i han passat per alt l'exigència més reclamada els darrers quinze anys. Del futur i necessari baixador no se'n diu res. La petició de la ciutadania no devia constar en el plànol i en les memòries que tenien sobre la taula no hi apareixia. Tot concorda. La democràcia tecnocràtica que s'ha anat imposant i que a hores d'ara contamina qualsevol estrat de les decisions polítiques no ha de coincidir amb les necessitats reals. Amb un despatx amb aire condicionat, amb tècnics superiors qualificats i de confiança, n'hi ha prou per dictar les actuacions dels subordinats. L'antic exercici de parlar, dialogar i escoltar ha caducat. El tristos resultats d'aquesta manera de fer els podem detectar en tots els àmbits de l'arquitectura administrativa i el Pla de Rodalies no n'és una excepció.

Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.