El procés és lent però ja fa anys que avança, implacable, i condiciona cada dia més la nostra llibertat personal. Sobre el paper, vivim en una societat lliure i tenim drets que ens emparen. Una realitat soterrada, però, condiciona la nostra vida quotidiana fins a límits difícils de controlar. Un cas ben simptomàtic, i més proper a nosaltres del que sembla, és el del nedador Michael Phelps, el de les vuit medalles a Pekin. La Federació de natació dels Estats Units l'ha suspès de tota competició oficial perquè ha sortit a la llum una foto en què apareixia fumant marihuana. No és una sanció per dopatge. Se'l sanciona, al marge de qualsevol llei o normativa, perquè un mite nacional no pot fer aquestes coses i, sobretot, no pot deixar-se fotografiar fent-les. Cal protegir els nens que l'han convertit en el seu mite. És un model per molta gent i la vergonya hauria de caure al damunt perquè la gent bona i seriosa no fa aquestes coses. I el problema no afecta només els famosos. La igualtat d'oportunitats ens pot tocar a tots amb la seva vareta màgica. Si busques feina i al teu currículum laboral t'hi afegeixen una fotografia teva rescatada del Facebook en què se't veu més despentinat del compte o més alegre del que la gent benpensant considera oportú, pots arribar a perdre una feina. Si en unes oposicions corre la veu que els diumenges a la tarda fas coses lletges o els teus vicis inconfessables han arribat a les orelles d'algú del tribunal qualificador, pots perdre uns punts valuosos. Ja ho justificaran de manera legal, maquillar uns resultats de manera legal no costa gens. Phelps té vuit medalles d'or perquè neda molt bé, l'obliga això a ser un model de virtuts en la seva vida privada? El director d'una empresa o un bufet de selecció de personal té dret a decidir quina vida has de dur fora de la feina? Sobre el paper ets lliure de viure la teva vida, a la pràctica desenganyem-nos, quedem tan indefensos com davant les companyies elèctriques, els bancs o les telefòniques.