A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.ELS DRETS INDIVIDUALS COM A MALATIA
Ja fa dies que se'n parla. No fa gaire vaig veure que en parlaven per la televisió i tot. I no és un problema que afecti només els autòctons del Ripollès (a aquesta alçada de la pel·lícula, qui gosa encara alçar la bandera del territori dels avis?).
"Els veïns dels municipis de la vall de Camprodon, al Ripollès, es mobilitzaran aquest cap de setmana contra el mòbing rural amb una marxa a peu fent sonar esquelles. El desencadenant de la protesta és que un ramader de Llanars ha hagut de silenciar les esquelles dels cavalls perquè molesten la gent que hi va els caps de setmana."
En una comarca tan plena de segones residències i tan poc muntanyenca com l'Empordà es troben amb casos semblants. Hi ha nouvinguts amb segona residència, sovint deuen ser prepotents tecnòcrates ben situats a Barcelona, que es queixen, perquè en tenen dret, de les molèsties que els representa la pudor d'una granja de porcs, les esquelles de les vaques o el cant matiner dels galls. Coneixedors de la llei, posen una denúncia i, oh miracle, la llei, majoritària, urbana, tecnòcrata i suposadament imparcial, els fa cas. Els oriünds, és clar, tenen sobre el paper els mateixos drets que els caprixosos i maniàtics nouvinguts. No és nou.
En un poble tan poc rural com Premià de Mar també s'han donat casos semblant. Fa uns anys, gent del carrer Gibraltar i del carrer Prat de la Riba van queixar-se de les campanes del campanar. No se n'hvien adonat, quan van comprar o llogar el seu habitatge? També fa uns anys, uns nouvinguts de la zona de la plaça Mercè Rodoreda, on hi havia els veïns més actius contra la mesquita que s'havia anunciat en el seu veïnat, van denunciar un veí perquè tenia, a casa seva, uns galls que els impedien dur una vida normal i urbana. A més dels advocats, hi va arribar a intervenir fins i tot els serveis de sanitat. En una casa de Premià de Mar tenien un gall! Calia protegir-se i adaptar-se a la llei.
En fi, el de sempre. Aquesta mena de gent que, quan arriben a qualsevol lloc, el primer que fan és reclamar els seus drets s'evidencien a si mateixos. El problema és que, a la llarga, la llei els acaba donant la raó i l'oriünd, fill, nét i besnét de la contrada, s'ha d'empassar la seva pròpia història i estendre la catifa vermella als que s'acaben de comprar la caseta i l'hortet que els havia promès l'avi Macià.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Toni dijo
Sí, noi! El mateix passa amb els espais d'oci nocturn del poble. Els veïns, siguin oriünds o nouvinguts, es queixen de la remor de la gent quan sortim dels bars o pubs i ens despedim a les places.
Aleshores, per què es compren els pisos a la Gran Via o al voltant de les places? No és que siguin més barats, precisament...
MO-GAM-BO, on ets?
29 Enero 2009 | 08:50 PM