Es tracta d'evolucionar. I els referents mediàtics ens diuen quina és la direcció a emprendre. Al cap i a la fi, quan parlem de llengua, sempre parlem de coses poc, molt poc importants, per això estava a punt de no afeigur aquest comentari.

Que la llengua catalana--que encara és una llengua, malgrat la seva poca interculturalitat--es va debilitant en molts àmbits i en moltes capacitats és una cosa evident. La democràcia no acostuma a ser gaire benèvola amb les minories i la llengua, en aquest cas, és una evidència clara.

D'exemples, mil. Potser un dia me'ls apuntaré un a un i en faré un inventari una mica més exhaustiu. Però en una època en què s'ha imposat de manera rabiosa, i de vegades il·lògica, l'equilibri semàntic pel que fa al gènere, en què es reitera de manera ridícula els amics amigues, els electors i electores, els porfessors i les professores, els espectadors i les espectadores i tot el tema, que ja sabeu que és llarg... resulta que un número tan català com els número 2, ha perdut la seva capacitat femenina. O hauria de dir maricona?

En informatius de la televisió, en magazines de qualsevol mena i en debats de ràdios diverses cada dia s'ignora més obertament la capacitat femenina del número 2, qualitat que només tenien l'1 i el 2 i que la desídia lingüística dels que haurien de ser el nostre punt de referència lingüístic fa baixar un graonet més en les ridícules particularitats de la nostra estúpida llengua catalana. Rarament sentim la paraula "dues". El número, pel que es veu, ha esdevingut msculí a tots els efectes i no recordo cap organització feminista que hagi alçat la veu contra aquest greuge.

A partir d'ara, dos discos, dos pisos, dos habitacions, dos homes, dos dones, dos idees. Dos periodistes i dos periodistas.