.

En Raimon Torres va aconseguir ser pintor malgrat haver nascut en una època gens propícia. Voler ser artista als anys quaranta no devia ser una cosa fàcil. Només un entorn familiar favorable i una la voluntat sòlida de ser-ne podien obrar el miracle. Aquí hi havia ben poca cosa. S’havia d’anar a fora, i si calia anar a París, s’hi anava. Una obra de qualitat només es pot aconseguir amb una predisposició personal sòlida i un esforç continuat durant molts anys. En Raimon Torres no hauria estat mai pintor si s’hagués esperat a què l’administració obrís una sala d’exposicions per poder exposar la seva obra. Malgrat tot, en Raimon Torres és un pintor de Premià de Mar amb una trajectòria i una qualitat tècnica envejables. Des d’ahir, i fins el dia 8 de febrer, a la sala de Can Manent, es pot contemplar una àmplia mostra del seu treball. L’activitat cultural d’una població no sempre té a veure amb les seves infraestructures culturals. A Premià de Mar, els espais sempre han estat escassos i precaris i, en canvi, té artistes considerables. Per fortuna, el pòsit cultural d’un municipi no té relació directa ni amb les polítiques culturals del moment ni amb l’excés o el defecte de serveis públics. En un món sense editorials, premis ni subvencions, també hi hauria escriptors. En un poble sense sales de concerts, també hi ha músics. En un poble sense teatres, també hi ha actors, i no són les sales d’art les que fabriquen pintors de veritat.

Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.