.
El primer dia de l’any
no és al calendari.
No s’escriurà pas
cap primer de gener,
com tots suposaríem.
L’escriurà cadascú, sol, a casa,
i l’haurà d’escollir conscientment,
meticulosament
entre tants i tants dies,
com qui tria l’hora exacta
per a néixer altra vegada.
Caldrà ser prudent,
meticulós i decididament correcte,
altiu i agosarat alhora,
que el nostre temps
no és fet pas de respecte.
El primer dia de l’any
no es regarà amb xampany
ni amb vi del bo, ni dolços
ni grans farres,
que sorgirà del res,
magre i poruc,
assetjat per l’ordre d’aleshores
i ocult com la màgia de les bruixes.
Caldrà regar-lo amb la suor del cos
el primer dia de l’any,
perquè esdevingui el segon i el tercer,
i els tres-cents seixanta-cinc dies,
o els mil cinc-cents, potser.
I que l’any següent sigui més clar.
Sense recomptar-li els dies.
I a poder ser més viu i més agosarat.
Amb la mateixa suor, però més valent
i menys trist.
I, amb una mica de sort, més digne i més humà
que els dies laborables o els de festa.
.
Malgrat que sembli impossible el vaig escriure--amb alguns rectocs d'última hora--l'any 78 o 79, ara no me'n recordo. I no comprenc com no l'haiva penjat en el meu blog fins ara. O, si ho havia fet, sincerament, ja no me'n recordava. I que el 2009 no sigui tan dolent com moltes veus ben informades ens diuen que serà.
L'any passat ja el vas posar. Doncs res, l'any que ve i tornes i tots contents.
Les darreres nits de cap d'any porten aquesta festa i afegeixen nous elements. Desfilada de barrets i abrics. Taules de bar disseminades i "reapropiades" temporalment, unes colles estables, noves incorporacions i aquella família solitària que tots els anys és la primera colla que pren posicions a la solitària plaça.
El joc funciona. I va a més.
qui sap si haurem de ser un pel clandestins, si no volem que l'any que vé ens muntin la festa de cap d'any des de la regidoria de cultura amb xerinol·la, raïm i "espantasogres" dins d'un pack amb l'escut del municipi i un triptic oficial que expliqui les "normes del bon ciutadà en una nit de disbauxa".
Vull dir que res, que molt bé, que els anys que portem reapropiant el que ja és de tots (la plaça) valen per molt i ens proveeixen d'un format magic per original, poc pautat i molt divertit.
Bon treball memorialistic i fotografic en aquest bloc de memòries i abismes!
Quin poema més maco.
com diu el Tati, que duri la festa i que no ens la facin des de dalt. Saltadimonis que la foto és xula!
abraçada penya!
conservem el que ens hem guanyat i visca el cap d'any de la plaça
Doncs això, haurem de ser més valents i menys tristos, més dignes i més humans. M'agrada, doctor. Aquest any no m'havia proposat res per falta d'esma; si no et fa res, m'apropiaré dels teus propòsits de fa trenta anys, és a dir, quatre dies. Com sempre, ha estat un plaer ser amb vosaltres per Cap d'Any.