La gent discreta se'n va discretament, com si no hi fos, com si mai no hi hagués estat. Una dada més per identificar els mestres de veritat. Si sempre hen desconfiat dels galls que gosen passejar pel galliner com si la seva existència fos el centre de l'univers és perquè allò que pot donar sentit a la vida és la postura contrària. El dia a dia. La discreta i amable passejada pels carrers més pròxims. No fer soroll, però fer, o haver fet. I saber que l'essència comença i acaba en aquest passejar sense ambicions.
En Robert Segura vivia ben aprop de la biblioteca. Just al costat. Dimarts passat, si no m'erro, encara va venir, com quasi cada dia, a tombar les pàgines dels diaris que l'ajudaven a passar les hores. No recordo haver-li dit passi-ho bé o fins demà. Però ell se'n va anar, va baixar les escales sense caure, em devia somriure poc o molt mentre jo tancava, com quasi cada dia, els porticons de les finestres i va sortir al carrer per no tornar mai més.
La vida és tan amable que, malgrat tot, sempre continua aparentment intacta.
.
El vídeo, com quasi sempre, és de La Mirada dels Premianencs.
Un cas clar de singularitat amable i discreta. En fem homenatge al cicle FORA DE JOC. Home en fora de joc i fora del joc de les pautes i dels esquemes "a la moda". Recomanable el text del Ramonet 77 al seu blog. Bon text, el teu, doctor!
Bon escrit.
Tot un luxe haver compartit amb ell còmics i converses. Sempre en tenia alguna per dir i els seus dibuixos destil·laven aquest aroma transgressor: un MESTRE amb majúscules que semblava que no hi fos!!
Fantàstic l'escrit de comiat al Robert. Era un dels teus habituals lectors de premsa aquest MESTRE... Molt maco.
la connexió de gent que està fora de joc es perllonga al blog
http://www.jtatiangel.blogspot.com
fetes aquestes consideracions, amb el cas Robert Segura damunt de la taula, el fil s'estira i propicia coses inversemblants...
i per acabar-ho d'adobar, un dia d'aquests va morir el dibuixant de comics Lauzier.
http://amicsalansmithee.blogspot.com