CANVI CLIMÀTIC
Si m'ho he de creure, m'ho crec. No sóc ningú per qüestionar els científics i no tinc cap ganes d'apropar-me a l'ombra d'immorals individus que han gosar opinar una cosa semblant. Però els dubtes m'assalten sempre i, pel que fa una cosa com el canvi climàtic, comprovable a còpia de decennis o de segles, sempre m'he instal·lat en la desconfiança.
Alguna cosa hi deu haver. Sobretot quan m'ensenyen fotografies dels pols descongelant-se com simples gelats de llimona. Però l'amenaça que se'ns presenta des de fa anys arriba sobretot als mitjans de comunicació quan el clima coincideix amb els desitjos dels de la bandera. Una primavera seca? Canvi climàtic. Els pantans baixen? Canvi climàtic. Un hivern càlid? Canvi climàtic. L'amenaça és al prestatge.
Al Maresme, les amenaces del canvi climàtic són de broma pesada: reducció de les platges i torrentades violentes. De què estem parlant? De clima o d'urbanisme? Grotesc.
Fora del Maresme la cosa encara és pitjor. Els que hi entenen van dir de seguida que els que es poden preparar són els que exploten les pistes d'esquí. La cota pujarà i nevarà menys. El negoci minvarà. Allò que encara no ha passat ens ho hem de creure i prou.

I ara, en ple canvi climàtic, resulta que l'estació d'esquí de la Masella té la capacitat natural (amb l'ajut dels canons de neu, segurament) d'obrir al públic a principis de novembre, com no ho havia fet en els seus prop de cinquanta anys d'història. Un mes abans del que seria normal. Al Pirineu hi ha neu com mai i els pantans (descomptant el de Boadella. On es pot anar amb aquest nom o amb aquest cognom?) tenen uns nivells que desmenteixen qualsevol alarma.
Continua vigent l'alarma del canvi climàtic?
A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jordi dijo
Si la Masella obre un més avans i en 50 anys no ho havia fet, això és un canvi. O no? Si al Pirineu "hi ha neu com mai", això també és un canvi. I problablement sigui un canvi del clima, no pas de roba, ni d'alimentació, ni de medicines, ni canvi de jaqueta. Un canvi de clima, vet-ho aquí: un canvi climàtic.
Una altra cosa és el Sr. Gore (mandanga amb el nom) i la "indústria del canvi climàtic" i la "indústria de la por del canvi climàtic" i la "indústria de la informació del canvi climàtic". Està bé sospitar d'aquesta "industriositat" del canvi climàtic. Foragitar la pulsió apocalítptica, tant cristiana ella, tant restrictora, també éstà bé. Però cony, si bé l'apocalipsi, més val estar preparats!!
10 Noviembre 2008 | 11:19 PM