Si m'ho he de creure, m'ho crec. No sóc ningú per qüestionar els científics i no tinc cap ganes d'apropar-me a l'ombra d'immorals individus que han gosar opinar una cosa semblant. Però els dubtes m'assalten sempre i, pel que fa una cosa com el canvi climàtic, comprovable a còpia de decennis o de segles, sempre m'he instal·lat en la desconfiança.

Alguna cosa hi deu haver. Sobretot quan m'ensenyen fotografies dels pols descongelant-se com simples gelats de llimona. Però l'amenaça que se'ns presenta des de fa anys arriba sobretot als mitjans de comunicació quan el clima coincideix amb els desitjos dels de la bandera. Una primavera seca? Canvi climàtic. Els pantans baixen? Canvi climàtic. Un hivern càlid? Canvi climàtic. L'amenaça és al prestatge.

Al Maresme, les amenaces del canvi climàtic són de broma pesada: reducció de les platges i torrentades violentes. De què estem parlant? De clima o d'urbanisme? Grotesc.

Fora del Maresme la cosa encara és pitjor. Els que hi entenen van dir de seguida que els que es poden preparar són els que exploten les pistes d'esquí. La cota pujarà i nevarà menys. El negoci minvarà. Allò que encara no ha passat ens ho hem de creure i prou.

I ara, en ple canvi climàtic, resulta que l'estació d'esquí de la Masella té la capacitat natural (amb l'ajut dels canons de neu, segurament) d'obrir al públic a principis de novembre, com no ho havia fet en els seus prop de cinquanta anys d'història. Un mes abans del que seria normal. Al Pirineu hi ha neu com mai i els pantans (descomptant el de Boadella. On es pot anar amb aquest nom o amb aquest cognom?) tenen uns nivells que desmenteixen qualsevol alarma.

Continua vigent l'alarma del canvi climàtic?