A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.CIUTATS MALEDUCADES
.
Se’n parla poc i és un mal símptoma. Potser aquest problema, aparentment senzill, no té solució. Com en d’altres apartats de la convivència, la impunitat ha guanyat la partida i hem renunciat col·lectivament a tenir un paisatge urbà mínimament digne. I el paisatge urbà no és altra cosa que el reflex de la nostra ànima col·lectiva. 
L’estrella de la desídia seria la desbocada proliferació dels grafits. Fa ben poc, el Consell Sènior de Premià de Mar ha iniciat una campanya reclamant una cosa tan elemental com unes parets netes: “Ens sentim avergonyits quan els nostres visitants afirmen que Premià de Mar és un poble brut.” La regidora competent en el tema responia amb seguretat i eficàcia: “El nostre poble no està més brut que els altres pobles del voltant.” Gran sentència per a una solució immediata. Pocs dies després del pasquí del Consell Sènior, vaig descobrir un nou paper fotocopiat enganxat a les parets. De lluny, semblava un d’aquells papers que anuncien la venda d’un pis o que ofereixen una habitació. No. Era un pasquí anònim que, en la mateixa línia, acusava un col·lectiu concret. Deia: “Recordem a tots els porcs que deixen les caques del gos al carrer, que la nova i actual ordenança de l’ajuntament penalitza fins a 3.000 € de sanció per qui no les reculli. Identifiquem aquest tipus de gent, que no mereix tenir el privilegi de viure en el nostre poble, i denunciem-los.” Mentrestant, la deixadesa col·lectiva, continua avançant.
.
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Pere dijo
Ara resulta que l’art ( els grafitits) i la matèria orgànica per adob embruten els pobles. L’art al carrer sempre ha precedit als moviments revolucionaris i en tot cas és el símptoma que alguna cosa grinyola , no la causa. Igualment les cagarades del gossos és el símptoma d’incivisme i d’altres brutícies que (també) haurien d’escandalitzar.
La brutícia del CO2 que respirem i que penetra als nostres pulmons.
La brutícia del nostre individualisme ferotge que deixa passar amb indiferència la misèria al nostre costat.
La brutícia produïda per una crisi financera tòxica que deixarà milions de persones sense casa, sense feina i sense els bens materials més imprescindibles.
La brutícia d’una classe política convertida en una casta tant impenetrable com les castes de la Índia
La brutícia d’una globalització desregularitzada que tot just ara se’n comencen a veure els resultats.
La brutícia d’una ideologia neo-con que porta el pensament humanista i cívic més enllà de l’època d eles cavernes.
La brutícia d e les primeres pedres a les piscines en pobles arran de mar.
La brutícia d’esser els últims països de l’Europa comunitària amb uns resultats més pobres a l’escola pública.
I si es menciona la brutícia televisiva, que penetra a les llars i a les ments, això ja serà demagògia vomitiva, per l’esquerra pactista i per la falsa socialdemocràcia, feliçment governants.
La regidora té raó. Tots els pobles tenen , més o menys, el mateix nivell de brutícia.
No pateixi doctor. Cada vegada que surti al carrer portaré una escombreta i una bosseta per recollir les cagarades de gos que trobi, o bé un corró per esborrar els grafitis. Així tots estarem més nets.
19 Octubre 2008 | 02:58 PM