A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.ESCRIT EL 12 D'OCTUBRE DE 1970
.
Amb correccions estilístiques considerables, transcric aquest fragment de la meva llibreta personal. Ho vaig escriure fa trenta-vuit anys exactes quan, en un dia com avui, devia ser el dia abans, hi va haver un temporal d’antologia que, a mar, va causar una colla de morts a la nostra comarca:
“”Escric avui, com sempre, a la meva capsa. Estic a les fosques i m’hi veig amb la llum d’un a llanterna. Són dos quarts d’una del migdia.
Ahir va ser un dia espectacular. Diversos fenòmens atmosfèrics van aparèixer en totes les seves formes per tot Catalunya. De Girona a Tarragona, passant per Barcelona. Relataré el que vaig veure, em va afectar o va afectar la meva comarca.
Diumenge, dia 11, a les 3 de la matinada. Des de les vuit del vespre que plovisqueja i se senten trons llunyans. Els llamps, de lluny, il·luminen acompassadament el cel. Això, fins a les 3, no variarà quasi gens. A aquesta hora, una ventada fulminant, que se sent com un tro potent i continuat (15 min.) ho fa trontollar tot. Persones que a aquesta hora (?) estaven pel carrer s’han agafat on han pogut o han caigut a terra llançades per la força del vent. Teulades, antenes de televisió i arbres han saltat i han caigut pels carrers, sobre automòbils i portes de les cases.
7h. del matí. En Xito, en Mariages i jo ens hem de trobar per anar d’excursió. Quan surto de casa puc apreciar els cables de l’electricitat fets malbé i penjant irregularment. Com és de suposar, ni a casa ni a cap de les cases del carrer hi ha electricitat.
A les 7,45 h. comencem a pujar per la carretera de Vilassar de Dalt. Els núvols són negres i espessos. S’obre de tant en tant alguna clariana i podem apreciar el color blau del cel. Això ens dóna esperances que encara pot ser un bon dia.
Passades les 9 h. comença a tronar dèbilment. Això ens fa pensar i ens aturem a can Boquet a buscar refugi per si hi ha tempesta. No es fa esperar gaire. Moments després ja podem apreciar, en ple dia, la claror dels llamps i els trons es fan més poderosos. Comencen a caure gotes. El dia es torna fosc.
La tromba d’aigua no es fa esperar gaire i, encara buscant algun refugi, ens cau al damunt. En vista de l’espectacle (els llamps ja comencen a caure les seves esquerdes brillants i flamejants vora nostre i sentim com els trons commouen el terra) ens instal·lem tots tres dins del forat de la mina d’aigua de can Boquet. Hem trigat un parell de minuts en trobar aquest esguard. Amb aquests dos minuts ja hem quedat totalment xops.
Esmorzem en l’estret espai del nostre refugi. La pluja, a fora, és molt forta.
Passades les 11 h. para de ploure i ens envaeix una boira espessíssima. Sortim del refugi. Tenim fred i no veiem res en una distància de 20 metres.
A les 12 decidim tornar cap a casa. Pel camí ens torna a ploure, però ja no és el mateix que abans.
Quan, a les dues del migdia arribo a Premià algú el parla del temporal marítim que s’ha aixecat. Vaig fins al Bellamar. L’aigua de les onades passa per sota l’edifici, salta els espigons i, en topar contra els murs laterals de la plaça de la Victòria [actualment en diem el Pla de l’Os], salta fins mullar la via del tren.
El polsim d’aigua que aixeca les onades dificulten la visibilitat en les vies del tren i en l’N-II, on és difícil la circulació.
L’espigó dels Hermanos defensa el seu costat dret, on hi ha les barques,. A la banda esquerra, on la platja té uns 30 metres de llargada, cada onada l’arrasa totalment fins arribar a la paret de protegeix la via. Algunes onades arriben a saltar per sobre.
El temporal marítim ha ocasionat víctimes:
Arenys de Mar. De vuit embarcacions que havien sortit en tornen set a port i en males condicions. Un mort i set desapareguts.
Calella. Han mort dos espectadors del temporal.
Terrassa. Un mort en caure un llamp en una antena de televisió. La casa s’ha incendiat.
La pluja ha estat forta per tota la cosa i a l’interior de Catalunya. Montserrat, Mataró i Girona han patit inundacions importants.
A la tarda he anat al cine i sentia ploure i tronar. A casa, des d’ahir al migdia que no hi ha corrent. Ahir al matí n’hi va haver durant poc més de dues hores. Ara està núvol i acabo d’escriure tot això amb la llanterna a la mà.””
.
I el 12 d'octubre del 2008, amb una mica més de bon temps, en plena celebració del Dia del Mar, he tingut l'oportunitat de fotografiar aquesta peculiar imatge. Si els fenòmens meteorològics poden ser variats, capritxosos i sempre incontrolables, els fenòmens polítics poden arribar a ser molt més críptics i versàtils. Molt més desconcertants que la inèrcia sempre sorprenent de la natura i el clima.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
JTATI dijo
aquest balcó s'ha convertit en una mena de barra lliure de banderes:
tot l'any n'hi ha dues -i em sembla bé- com són la del país -Catalunya- i la de la vila -Premià de Mar-.
l'onze de setembre l'equip de govern afegeix una eslelada -bandera respectable tot i que sigui parcialment representativa del conjunt d'idees sobre el tema-.
El dia de la Hispanidad apareix al costat de les habituals catalana i premianenca, la bandera espanyola. Cosa imperativa i, al mateix temps, incomprensible, si tenim en compte que quatre setmanes abans l'equip de govern va "marcar paquet" mostrant l'esmentada estelada (a les antípodes de l'ensenya nacionalista espanyola que la Hispanidad obliga).
el 14 d'abril de l'any passat, dia de la República espanyola, apareixia -al costat de les habituals catalana i premianenca- la tricolor republicana de bon record i parcialment representativa, com pot succeïr amb l'estelada. Cap problema.
Per la festa major, el ball de banderes canvia de registre amb l'aparició d'ensenya pirata que, com tot el que passa darrerament, cada vegada és més grossa. Dit això, em sembla una bandera que podria onejar tot l'any -al costat de la premianenca, per seguir la festa- i així ens recordaria que la pirateria és una pràctica del tot contemporània.
Ara em passa pel cap que el dia 1r de Maig es llueixi la bandera roja, sense sigles per no confondre amb cap partit o sindicat. Seria una bona manera, institucional, de recordar que el el món sempre hi ha hagut classes subalternes, exclosos, pàries i lluitadors de tota mena. Seria un homenatge representatiu del moviment obrer internaciona d'avui, d'ahir i de sempre, justament ara que el sistema capitalista experimenta un dels seus cíclics esternuts carregat d'efectes secundaris contra LA MAJORIA de la gent. Aleshores, sense sigles, quasi seria una de les banderes més representatives que han onejat dalt del balcó de la casa gran.
Aquest balcó és una barra lliure de banderes. No vull deixar anar més idees, podriem acabar veient la bandera dels Estats Units d'Amèrica, acompanyada de la russa i la xinesa, anunciant el nou panorama dels imperis del segle XXI.
13 Octubre 2008 | 04:03 PM