A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LA PRIMERA PEDRA
.
El dia 20 de setembre passat es va col·locar la primera pedra de la futura piscina de Premià de Mar. L’acte institucional es va acompanyar amb una concorreguda festa popular. Calia celebrar l’esdeveniment i la posada d’una primera pedra és un acte de futur inqüestionable. D’una primera pedra només se’n pot desprendre una cosa: la posada consecutiva de la segona, la tercera i així fins que arribi un dia en què l’obra proposada, la nova piscina municipal, estigui acabada. Qualsevol motiu és bo per organitzar una festa, però un entusiasme semblant no sembla gaire justificat quan l’inventari de precedents, de primeres pedres, de pressupostos aprovats i d’obres adjudicades i fins i tot començades que llueix la nostra població és tan extens. L’inefable port amb la seva zona lúdica amb cinemes, la nova biblioteca, el futur teatre de l’Amistat o l’atàvic baixador sempre imminent no són precedents gaire estimulants davant d’una primera pedra. I la tan comentada crisi econòmica, que els més optimistes diuen que només acaba de començar, tampoc no dóna massa ales a una primera pedra. A més, el nostre municipi ja té velles experiències en primeres pedres de futures piscines. 
Per qui ho hagi oblidat, el dia 23 de febrer del 1969, prop del camp municipal d’esports, es va col·locar la primera pedra d’una piscina que mai no es va arribar a fer. 
L’acte va ser tan solemne que fins i tot va venir el Delegado Nacional de Deportes, en J. A. Samaranch.
.
Publicat el diari El Punt en l'edició d'avui. Les dues fotos són de l'acte en qüestió.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtati dijo
Samaranch en acció. memòria històrica. Samaranch, el gran prohom. Samaranch és la viva mostra de que el franquisme ha estat absolt i condecorat. Samaranch, més clar: l'aigua.
Un gran home, un gran demòcrata.
La falange, el franquisme, la diputación provincial, La Caixa, les olimpiades...el contemplen.
Només li falta el premi nobel de la pau!
6 Octubre 2008 | 10:02 AM