La realitat del fred i el gel de l'alta muntanya, quan fins i tot els expedicionaris donen l'esquena al símbol, té infinitament més calidesa que els actes institucionals que l'11 autòcton acaben genrerant o, en massa casos, fins i tot degenerant les nostres excel·lentíssimes autoritats..
Han passat massa anys per continuar fent discursos institucionals coneguts, reconeguts i previsibles. Els resultats són allà mateix de sempre: en un símbol quasi sense contingut i que, com tot en aquesta vida, es difumina fins a no existir, fins i tot conservat enmig del gel. Com tot, només era qüestió de temps i el temps, pel que sembla, ja ha passat.
4 comentarios
Escribe un comentario
Los comentarios están cerrados
posat's a tractar el tema dels discursos, aquesta vegada he estat el redactor de la intervenció de la coali a l'acte institucional de la diada -acte que vaig visitar en bicicleta i amb voluntat d'aportar la cosa plural que ha de ser tot plegat-, efectivament els actes institucionals són com dius, però, que aquesta vegada després d'uns quans anys hi hagi participat i assistit respon a que "el tema" mereix totes les opcions possibles i que enguany hem de concretar a fons.
bé, el text llegit a can Manent fou aquest:
text de la Coali / acte institucional 11-setembre a Premià de Mar:
L’onze de setembre d’enguany es presenta amb la particularitat que comporta el debat sobre el finançament autonòmic. Temps, doncs, per parlar de l’aplicació concreta de l’estatut i de completar el seu text en termes econòmics per dónar-li sentit i aplicació. Aquesta cosa tan elemental, avui és matèria de controvèrsia entre estat i Generalitat, però també ho és entre aquells que volen perpetuar una idea unitària i intocable d’Espanya i aquells que propugnen una nova relació entre els països, nacionalitats i regions que la formen.
Per la coalició ICV-EUIA-EPM, aquesta diada ha de representar una jornada de reivindicació unitària al carrer i a les institucions en favor de l’autogovern, del seu funcionament real institucional i de l’estat plurinacional. Aquesta posició és per a nosaltres la concreció actual del procés de reconstrucció nacional que ha de culminar en l’exercici del dret a l’autodeterminació en el qual es manifesti el dret a decidir de Catalunya en les seves relacions amb la resta de l’Estat i d’Europa.
Per la nostra coalició, a banda de reivindicar un bon finançament, com a força d’esquerres, ens preocupen quines politiques es poden fer des de l’autogovern, com aplicar les finances i a on prioritzar-les. Entenem, especialment ara en temps de crisi del capitalisme, que es necessiten politiques socials de xoc al servei dels treballadors, de l’economia productiva i del creixement sostenible, i aquest és el sentit que volem imprimir als temes de finançament.
No es tracta només de finançar el país. És tracta, des de l’esquerra, de fer-lo més habitable i favorable a les classes populars i a la majoria de la societat. No existeix un sol model de país, la Coalició, vol aglutinar forces per aconseguir que democràticament les esquerres socials i politiques contribueixin a aquests objectius de sobirania i progrés
Això dels discursos és un rotllo. A més, si us hi fixeu, només els escolten els de la primera fila. Convé renovar aquest acte institucional i proposo fer-ho amb una festa, ballaruca, cervesetes, etc. A part de tot, aquella placeta penso que no és la més escaient per fer aquest tipus d'actes. Pensem-ho entre tots...
I tant, el meu discurs va ser un encàrrec...tot i que el tornaria a escriure igual, el dia 12 i el dia 13 i així una temporada... estic amb la línia del Rafel, cla canviar formats i que desapareguin aquestes celebracions encorsetades, millor que la gent s'ho faci al carrer o a la platja, que ho celebri com vulgui i qui vulgui...salut i autodeterminació (cada dia m'agrada més la vella paraula d'autodeterminació, doncs és millor autodeterminar-se que no pas desvestir sants -Espanya- per vestir-ne d'altres -Catalunya- en un cercle infinit d'estatalismes...no sé, si de passada es disolt Espanya, menys feina)
Siou uns piessats.