.

Si ja costa prou refiar-se de les estadístiques fetes de números, balanços i tants per cent, quan el resultat d’un estudi sociològic es concreta en un sol adjectiu la cosa es torna encara més volàtil. L’Associació Catalana de Sociologia de l’IEC va concloure que la societat catalana està perplexa. Perplexa. Un gran resultat. Es pot definir una societat amb un sol adjectiu? Aquesta simplificació ens hauria de deixar atònits. Tots els catalans ens sentim perplexos?

El diccionari en va ple, d’adjectius. No fa gaire va triomfar una pàgina web que recollia les signatures dels catalans emprenyats. Hi ha molts catalans emprenyats, n’estic segur, n’hi ha de decebuts, n’hi ha de satisfets i fins i tot d’inconscients. Sí, és clar. El president de l’Associació, l’Oriol Homs, denunciava que Catalunya “s’ha adormit a la palla” i ara es troba perplexa i desorientada davant dels canvis que ha experimentat el món. Ja no som ni pal de paller, ni motor, ni fàbrica principal de cap regne. Res. La perplexitat, segons l’estudi, és el terme que ens unifica. Fins i tot en una època de l’any tan vertebral com és els dies pròxims a l’11 de setembre és possible assumir com a nostra aquesta perplexitat? Sí. I si fos així, seria un pas d’una qualitat humana innegable. L’alegre desconcert de sentir-se enganyat des de fa molts anys i el meravellós estupor de continuar existint en la desorientació més absoluta ens obre de bat a bat les portes de la filosofia.

Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.