A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.FILÒSOFS I PERPLEXOS
.
Si ja costa prou refiar-se de les estadístiques fetes de números, balanços i tants per cent, quan el resultat d’un estudi sociològic es concreta en un sol adjectiu la cosa es torna encara més volàtil. L’Associació Catalana de Sociologia de l’IEC va concloure que la societat catalana està perplexa. Perplexa. Un gran resultat. Es pot definir una societat amb un sol adjectiu? Aquesta simplificació ens hauria de deixar atònits. Tots els catalans ens sentim perplexos?
El diccionari en va ple, d’adjectius. No fa gaire va triomfar una pàgina web que recollia les signatures dels catalans emprenyats. Hi ha molts catalans emprenyats, n’estic segur, n’hi ha de decebuts, n’hi ha de satisfets i fins i tot d’inconscients. Sí, és clar. El president de l’Associació, l’Oriol Homs, denunciava que Catalunya “s’ha adormit a la palla” i ara es troba perplexa i desorientada davant dels canvis que ha experimentat el món. Ja no som ni pal de paller, ni motor, ni fàbrica principal de cap regne. Res. La perplexitat, segons l’estudi, és el terme que ens unifica. Fins i tot en una època de l’any tan vertebral com és els dies pròxims a l’11 de setembre és possible assumir com a nostra aquesta perplexitat? Sí. I si fos així, seria un pas d’una qualitat humana innegable. L’alegre desconcert de sentir-se enganyat des de fa molts anys i el meravellós estupor de continuar existint en la desorientació més absoluta ens obre de bat a bat les portes de la filosofia.
Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
