A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.LA DONA DE TRENTA ANYS
.
Potser perquè han considerat que era un tema massa local. Potser perquè hi ha hagut la descoordinació pròpia de les vacances d'agost. Potser perquè encara no n'he preguntat la causa. En tot cas, aquesta és la Galeria d'aquest diumenge, dia 10, que el diari El Punt NO m'ha publicat.
.
Avui, quan surtis de la terminal del Prat i tornis a veure la costa del Maresme, ja hauràs fet trenta anys. Segurament, poques coses hauran canviat al teu entorn. La vida acostuma a ser lenta i regular i, si no hi ha accidents imprevistos, les coses no canvien d’un dia per l’altre. Però els dígits de la teva biografia hauran fet un salt més—i més en vindran—i hauràs abandonat la jove vintena per començar a atacar la trentena. Als trenta anys la vida d’una persona ja ha començat a prendre forma. Hi ha hagut prou temps per haver organitzat, poc o molt, el plànol del que volem que sigui el nostre futur. L’atzar decidirà fins a quin punt respecta els nostres desitjos, però els plànols se’ls ha fet cadascú prèviament amb la seva pròpia biografia. Els zeros ens obren portes simbòliques. Per això ens agrada celebrar de manera especial el nostre vintè aniversari (aleshores jo ja hi era), els quaranta anys o l’arribada a la cinquantena. I és avui, quan hagis baixat de l’avió, que començaràs a encetar els teus trenta anys. A efectes pràctics, la normalitat més absoluta et retornarà als dies coneguts, al paisatge de sempre. Les vacances encara no se t’hauran acabat i la normalitat de l’estiu continuarà com si res no hagués passat. I, de fet, no haurà passat res d’especial. Els dies continuen un a un. Això sí, amb el permís d’Honoré de Balzac, tindràs un motiu més que justificat per celebrar amb els teus que ja ets una dona de trenta anys.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtati s'apunta a la festa des de França i ben aprop dijo
doncs moltes felicitats a la "trentanyera", justamennt avui, passada la commemoració de la dels 30, ens arriba l'aniversari cinquantè de la senyora Madonna Ciccone, de la Madonna vaja! Una nena
que en fa 50, o sigui que 25 anys després de la cançoneta del Like a Virgin...i l'any que vé el 50 augmenta clientela entre la nòia d'en Jaume el Noi, la tacón-tacón, el jacques tati i altres espectres del que fou una colla i del que ara és una interesecció ocasional d'animes isolades.
16 Agosto 2008 | 06:19 PM