Sí. Tal com diu el títol, demà al matí em posaré el despertador a una hora tan intempestiva que només es pot justificar perquè se m'han acabat les vacances i he de tornar a complir. L'estiu continua, però demà és dia 1 d'agost i la tornada a la meva vella normalitat és inevitable. I què? És que s'ha acabat l'estiu? És que la platja ha canviat d'ubicació? És que el món sencer es tancarà a casa? Al contrari. El mes d'agost és el mes de vacances per definició i tota la gent del meu entorn que ara s'inicia en aquest esport col·laborarà a fer-me sentir, malgrat les obligacions diàries, habitant d'un estiu que no s'ha acabat i que no acaba amb les vacances.

No tinc ni un bri d'aquesta nova malaltia que anomenen la síndrome postvacacional. Això, i amb el permís dels gais, i dels mestres en gais sabers, és una mariconada incomprensible que només es justifica per la histèria social que s'ha normalitzat entre nosaltres. La síndrome postvacacional? Una nova excusa per organitzar nous negocis, nous papadineros, que dèiem abans.

Doncs res. Quan em llevi serà a deshora, molt abans del que el meu cos em demanaria, i em situaré, alegre i orgullós, al meu lloc de treball. El futur m'espera i sempre hi ha sorpreses. El demà em dirà com han de canvair les coses. I la festa de l'estiu només és a mitja part. Felicitats per a tots els que encara poden llançar cel amunt el banyador i la tovallola. Encara tenim al davant el mes d'agost complet. I una bona part del vell mes de setembre. La guerra no s'ha acabat!