A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.AIXÒ ÉS UNA FESTA! SE M'HAN ACABAT LES VACANCES!
Sí. Tal com diu el títol, demà al matí em posaré el despertador a una hora tan intempestiva que només es pot justificar perquè se m'han acabat les vacances i he de tornar a complir. L'estiu continua, però demà és dia 1 d'agost i la tornada a la meva vella normalitat és inevitable. I què? És que s'ha acabat l'estiu? És que la platja ha canviat d'ubicació? És que el món sencer es tancarà a casa? Al contrari. El mes d'agost és el mes de vacances per definició i tota la gent del meu entorn que ara s'inicia en aquest esport col·laborarà a fer-me sentir, malgrat les obligacions diàries, habitant d'un estiu que no s'ha acabat i que no acaba amb les vacances.
No tinc ni un bri d'aquesta nova malaltia que anomenen la síndrome postvacacional. Això, i amb el permís dels gais, i dels mestres en gais sabers, és una mariconada incomprensible que només es justifica per la histèria social que s'ha normalitzat entre nosaltres. La síndrome postvacacional? Una nova excusa per organitzar nous negocis, nous papadineros, que dèiem abans.
Doncs res. Quan em llevi serà a deshora, molt abans del que el meu cos em demanaria, i em situaré, alegre i orgullós, al meu lloc de treball. El futur m'espera i sempre hi ha sorpreses. El demà em dirà com han de canvair les coses. I la festa de l'estiu només és a mitja part. Felicitats per a tots els que encara poden llançar cel amunt el banyador i la tovallola. Encara tenim al davant el mes d'agost complet. I una bona part del vell mes de setembre. La guerra no s'ha acabat!
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
Pere dijo
Si la crisi potsvacacional és un papadinero, que ho és, deu tractar-se de la calderilla, de la propina final que es deixa el plat, perquè l'autèntic papdineroés el gran i fabulós negoci que s'enomena estiu. Això si que és una mina d'or i no les miseries que passen els especuladors als polítics per deixar construir e uns pobres aiguamolls o a una zona aprop de la platja. Éstiu és el gran negoci ideológic, social, polític i econòmic. És una mena de negoci total. Com un corte ingles , però a l'aire lliure, del que ningú es pot escapar. És el gran invent del segle XX. I pensar que va ser una reivindicació de la classe treballadora.... Si aera aixequessin el cap...
1 Agosto 2008 | 02:44 AM