A BAIX A LA DRETA HI HA ELS "ARCHIVOS" DELS MESOS ANTERIORS. I RES, CONTINUO TAN EMPRENYAT AMB EL MÓN COM EL PRIMER DIA.CERVESA
.
Els capvespres s’han de batejar necessàriament amb una cervesa. És, per dir-ho així, l’hora de les vacances. Una pausa amb un bon acompanyament ens permet mirar en perspectiva les hores del dia que han passat. Els dies d’estiu, els dies de vacances sobretot, necessiten aquesta frescor lliscant gola avall. És una manera de comptar els dies, de mesurar els dies que ens queden abans de tornar a la feina. L’avantatge és clar. Quan el mes s’hagi acabat, quan el període anual de llibertat horària s’hagi acabat, encara ens quedarà la cervesa. Tot l’any. Sobretot als capvespres en què ara encara és de dia o en les primeres hores de la nit hivernal, quan, a la mateixa hora, ja és fosc del tot. Amb una copa de cervesa al davant, sempre és festa.
La trinxera d’escuma no t’ajuda
a dissimular la teva barba blanca.
Tempta i daura constel·lacions de mites
i estels d’un líquid ofegat de vides.
No juguis amb el vidre que et sustenta
ni amb el desig de qui haurà d’engolir-te;
enlloc no hi ha la ploma que et dibuixi
l’exacta realitat de qui es mostra tan viva.
Entre l’escuma i tu, les meves ratlles.
Més tard ja brindarem, si hi ha l’excusa
que permeti oferir-nos al sant màgic
que ens alça cel amunt sense perdre’ns de vista.
No t’oblidaré mai, escumosa cervesa;
molt més enllà dels dies i els dissabtes
reviuràs, escumosa i perversa,
embotida de noms i de memòries,
al ball dels meus diables, com una ballarina.
Des de la bonica vila suburbial de Premià de Mar procuro compartir els atacs de diarrea mental que, filtrats i gens escabrosos, representen la meva opinió sobre el món en general i l'univers en particular. I vull que consti: passada la cinquantena continuo sense estar d'acord amb el món, això que sóc perfectament conscient que m'ha tocat la loteria. En general visc de gust, tinc tot el que necessito, faig quasi el que em dóna la gana i, en canvi, he de constatar cada dia que aquest món és una puta merda i que l'arrogància del poder juga amb nosaltres de manera immoral.
jtati dijo
vols dir que ens convé als "vellots i vellotes", això de la cervesa? Vist el que es diu, qui sap si un Vichy ens pot fer més bon servei. Ostres, això de "vellots i vellotes" em va arribar a les entranyes...potser volia dir "bellotero-pop" en comptes de "vellot"...crec que és més ajustat al nostre tarannà...
22 Julio 2008 | 08:42 AM