.

Com pot ser que una pura ficció mogui tanta gent a participar en una gran obra de teatre que dura ben bé quatre hores? Per la mateixa raó que som capaços d’emocionar-nos amb una novel·la o una pel·lícula, perquè encara sabem imaginar i somiar. Com pot ser que un acte inventat i quasi sense fonament històric hagi creat tanta complicitat com l’arribada d’uns pirates en un indret on probablement no van arribar mai? Perquè les persones adultes també tenim la capacitat de jugar i d’il·lusionar-nos. Participar en un acte de ficció ens distancia de la realitat i ens oxigena l’enteniment. La ficció no és només un entreteniment infantil, és una part necessària per la salut mental de les persones. I si una festa major aconsegueix aquest miracle, vol dir que és major de veritat. Encara que puguin ser més o menys molestes, les pistoletes, els trabucs i les motxilles d’aigua ens tornen protagonistes individuals de la festa. No són exclusius dels nens. Fins i tot diria que els nens estaven en franca minoria. Veure ciutadans que ja han passat la cinquantena amb una pistoleta d’aigua a la mà és un símptoma de què no tot està perdut. L’arribada dels Pirates de la festa major de Premià de Mar és ja un acte cabdal de participació ciutadana. La implicació en aquest cas és indiscutible i multitudinària. Durant els dies de festa, només un acte, un espectacle de pura contemplació, assolirà una participació semblant: el castell de focs artificials.

.

`Publicat al diari El Punt en l'edició d'avui.