Ressaca. La pluja va fer suspendre els actes de la nit. Hauria anat a la Gran Via, però, quan hi vaig passar, devien ser les quatre de la matinada, només hi havia un escenari sol i mullat. Així i tot, ressaca.
El dia 13 de juliol era dissabte i la cosa va anar així:
A las 13 horas: En el Balneario Bellamar CONCIERTO, por la Orquesta Montgrins.
A las 17 horas: En la Plaza Calvo Sotelo, SARDANAS, por la Cobla Montgrins.
A las 19 horas: En la pista polideportiva del Campo Municipal de Deportes, partidos de BALONMANO y BALONCESTO. Ver detalles en programas especiales.
A las 19 horas: Campeonato local de suelta de PALOMAS DEPORTIVAS, otorgándose un valioso trofeo, cedido por el Magnífico Ayuntamiento al palomo mejor clasificado. En la Residencia Ma-Flor, una vez finalizado el concurso, tendrá lugar el reparto de premios.
A las 19-30 horas: BAILE CONTINUO, en el pabellón-entoldado, por la Orquesta Montgrins y el Conjunto "Los Canarios"
A las 23-30 horas: En el pabellón-entoldado BAILE CONTINUO DE FIN DE FIESTAS por la Orquesta Montgrins y el conjunto "Los Canarios".
musicalment parlant, el programa de l'any 68 té una intervenció de gran categoria: LOS CANARIOS. Aquesta banda era sensacional, liderada per Teddy Bautista. Abans de que Teddy Bautista fos el buròcrata i jefe de la terrible Sociedad General de Autores de España (SGAE), aquest xicot ho feia molt bé amb sonoritats psicodel·liques considerables, ritmes soul, etc... després i abans de la parida de la SGAE, els Canarios van derivar per el camí del rock simfònic més pressumptuós seguint la moda dels EL&P, Yes o Genesis, amb discos molt pretenciosos com Ciclos...la darrera intervenció famosa de Teddy Bautista en el camp de la creació-recreació fou la sintonia electoral del PCE a les primeres eleccions democràtiques: una versió de La Internacional amb sintetitzador Moog...més tard...era el capo de la SGAE, i ja sabem, molts, que això és com un pessebre al servei de les grans marques audiovisuals amb el pretext de defensar les obres d'autor...els temps, com els Canarios, com en Teddy Bautista i com la Festa Major, canvien molt. El cas de la Festa ha canviar per millor, tot i que li convé un cert toc de renovació abans que peti d'exit. De moment, però, ocupa uns dies de manera insistent, a voltes genial, a voltes desconectable. Depen de cadascú. Em quedo amb el Pau Riba, els carrers-menjadors, la pluja que refresca i la traca final del darrer dia.