Llàstima. Em vaig perdre el Correfoc. Va ser culpa d'en Pau Riba. Vaig seguir tot el seu concert i, com que el passat i el present es van combinar tant damunt de l'escenari com entre el públic, la meva nit de festa major quasi no va sortir del carrer de l'Amistat. Del concert vaig passar directament a taula, a l'espera que l'Atracabars arribés al seu últim atracament. Tenia encara al cap la fastuosa irrupció de la gent i els gegants a dins del bar que l'any passat vaig viure en directe. Ho vaig trobar espectacular i emocionant. Van ser uns instants relativament breus (deu, quinze minuts?) però trepidants i plens de vida. De vida i d'alcohol, tot s'ha de dir. Però el tipus de gent que hi havia era, de manera literal, una meravella. Aquest any l'espectacle s'ha repetit altra vegada. Potser amb no tanta passió, però també, com l'any passat, amb aquella alegria etílica que s'encomana i que té la virtut de no travessar la ratlla de la festa.
I, fa quaranta anys, la cosa va anar així:
Programació de Festa Major corresponent al dia 11 de juliol, dijous, de 1968
A las 13 horas: CONCIERTO por la orquesta Caravana, en el Café del Centro "La Amistad"
A las 17-30 horas: En la Plaza Calvo Sotelo SARDANAS por la Cobla Caravana.
A las 18 horas: En el Campo Municipal de Deportes, PARTIDO DE FUTBOL entre E.D.STA. MARIA y C.D. STAMFORD
A las 22 horas: En el pabellón-entoldado, sensacional festival de VARIEDADES en el que destacan las actuaciones de CONCHITA BAUTISTA, LUIS LUCENA, ANA KIRO, SONIA PERLA y otras, acompañados por la Orquesta Caravana.
la Bautista era superinteressant, almenys el seu pentinat crepat que a mi sempre m'agradava de veure a les senyores i nòies en general. La passió pels seixanta em fa veure coses positives fins i tot en el cas d'Conchita Bautista...
tema futbol: estic intrigat amb la identitat real de l'equip STAMFORD que va enfrontar-se al Santa Maria de Premià l'any 1968... serà un filial del Chelsea, amb seu a l'estadi d'Stamford Bridge?
ho consultaré...
Un concertàs! Aquest Pauet és tremendu!!! A mi també em va agradar més l'Atracabars. Crec que va ser molt més espontani que el de l'any passat, però fou també divertit i esbogerrat.
Aquesta nit, més bogeria!
És igual que el petroli augmenti el 500%, l'inflació un 5%, l'atur un 67%, la venda de cotxes, baixi un 80%, els nenns morin a l'atrevessar l'estret i fiquin a la presó als immigrants, durant 18 mesos, pel sol fet de ser-ho. És igual. En Martí fixat i enrocat amb les seves festes i festestes, No n'hi va haver prou de lloar la festa pagana de Sant Joan que ara hi torna amb la festa major. I vinga concertets, i canta- au- tors del temps de les cavernes ,i nostalguietes per a tot arreu. Ara en diuen memòria històrica.
Perquè no expliques que vares fer a París el mes de maig de 1968, en contes de lloar una festa major franquista?
Perquè segur que hi eres a París. Oi que sí?
No begui tant, senyor Pere, que vostè no està de festa major. Com a molt és un nouvingut que ha gosat passar unes hores en un indret de la costa catalana que està en plena festa major. No begui tant i no em parli ni de crisi internacional ni de manifiestos cíclics ni de nacions sense estat o d'estants plens de nacions. Aquí, mentre vostè es feia clenxa al cervell per atinar a què ens flagel·léssim amb les tragèdies del món, ens hem passejat en bola viva pels carrers de l'antic poble pescador.
Si ha tinguit una mala digestió, llegeixi una estona de Pla i si no s'acaba de trobar bé passi uns quants dies a Muntanya.
Aquí estem de festa major i no estem per realitats i coses semblants.
He tornat a aconseguir que em contesti, senyor Martí. És dur. L'escuma no ho sap fer.
En Pla el tinc tot llegit, i alguna cosa rellegida. Beure menys... aigua, el metge no m'ho recomana. I la muntanya em va venir vertigen.
Em parla de la festa MAJOR. Això vol dir que n'hi haurà de MENORS?
Quin horror.
I tampoc em parli de realitats. Quines realitats?
Senyor Pere: vos sou realment un transgressor, just ara que tothom lloa aquesta Festa sacralitzada, apareix la seva tempesta empodanesa i ens recorda de quin mal podem morir. Mentres uns passegen a pel, vos despulla la realitat i la planta a la taula per recordar les essències de la còlera de Deu. Senyor Pere, vos sou la transgressió i nosaltres el raïm. Vindrà la nit del llamp, la còlera divina i l'ombra allargada de Mao Tse Tung!